En un camí
entre ombrejat
i ple de sol
camino cot baix
per no trepitjar-les.
La seva olor m’ajuda
a cercar-les
i els colors em criden
al meu pas.
Cerco la soledat
en el meu passeig,
i cada instant
em criden des de baix.
Bon dia!
Quina preciositat
tens a la vora dels peus
i tu tan desanimat.
Miro més enllà dels prats
i el gris de les muntanyes
em retorna al puzle
que tinc a l’abast.
Colors i soledat.
Respiro l’aire
de la llibertat.
https://nurialaroca.blogspot.com/2023/05/temps-de-flors.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada