Deslligo la ploma a l’aire
i vola el pensament a fer-se tinta
per deixar negre sobre blanc
res del que digui.
Jo voldria sentir
l’eco dels meus mots
amb el so de la teva boca,
se’n riu el vent que no deixa.
Més tard penso si un nou vers,
m’obriria la porta,
si un darrer full perdés
la virginitat del blanc.
A la fi, penso lletres,
penso imatges.
Tot per poder pensar...
Que podries llegir el meu vers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada