Imagino aquell temps
on el temps no corria.
Els rierols baixaven frescos i nets.
I, les paraules tenien pes.
Imagino una terra daurada d’espigues
i el terra torrat pel sol.
On les vores verdes regalaven ombra
i la música era de la natura.
Imagino passejades eternes
fins la posta de sol,
on les rodes tornaven
a l’inici del seu vol.
Imagino que potser
em deixaries parlar amb mots i versos.
Imagino que potser la teva veu
respondria al meu so.
Imagino que em vaig equivocar.
Imagino, no, voldria imaginar,
que em podries perdonar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada