No
contestes als silencis
que
he anat embastant,
callat,
pensant
en les mirades perdudes,
et
quedes amb el boig conegut
i
et perds el bo
que
es queda fora.
Em
deixes tocant l'harmònica
que
em vas regalar,
cançons
que es desfan
entre
els grinyols
d'un
vent foraster
que
ve de terres endins.
S'esgarrapen
els
fulls dels versos
que
de nit
li
ensenyava a la lluna
i
a la llum dels fanals els repetia,
recordant
els petons
que
d'amagat
ens
tatuàvem a la pell nua.
T'escapes
i
deixes enrere un buit
que
amaga l'amor,
ple
de promeses a la mar,
banyant-nos
entre ones,
arrebossats
a la platja
de
la sorra molla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada