D’un somni em surt volant
un estel amb ales.
No, no és pas un estel.
Vola errant
com si no sabés el camí.
Aterra en la pista d’una flor.
No li agrada, alça el vol.
I va tastant aterratges
de flor en flor,
en el somni,
juga amb mi
i vola passant pel nas.
L’espanto
i riu com les abelles riuen.
No ho sabia.
Torna a la primera.
S’asseu en mig de la flor.
Tampoc sabia que seien.
En despertar,
hauré de tornar a estudiar.
El somnis descobreixen
les mancances
de quan estem desperts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada