dijous, 30 d’abril de 2015

Vinc d’un concert

 

Vinc d’un concert

en una plaça major

d’un vell poble

mig buit.

Els músics,

estrangers en gira

per llocs perduts,

clàssics amb sons moderns

i entranyables,

m’han fet volar

per la meva joventut

i la maduresa perduda.

Cada so de les cançons

en duia records d’instants

on tu i jo n’érem un.

Fins i tot l’ànima ballava

als ritmes que sonaven.

Notava la teva pell

tant a la vora

que m’he mirat a les mans

si erets veritat.

Com la majoria

de les nostres

sensacions comunes,

eren somnis

que vivia despert.

dimecres, 29 d’abril de 2015

Rere les últimes paraules

 

Rere les últimes paraules,

m’ha arribat l’olor del teu cos,

el regust dels teus llavis

passejats per sobre

per aquella crema

que els suavitza.

Després el record

del teu onejant-se sobre meu,

en una cavalcada furtiva,

silent,

lluny de paraules

que ens podrien distraure

del nostre propi desig.

Tot el que estava guardat

en el temps del silenci,

m’ho has tornat a dur

a pesar del teu interès..

Rere les últimes paraules,

m’ha arribat de nou la vida.

dimarts, 28 d’abril de 2015

Tornes de un llarg adéu

 

Tornes de un llarg adéu,

però no sento les paraules

que tan he esperat.

M’he despertat

del somni

amb les mans nues

i el cos tapat

per la incertesa.

Retornes d’un llarg adéu

i em sento sol,

sense respostes

que desitjo aviat.

Em manca encara

la calidesa de la teva ma

i l’olor del teu cos

vora el meu,

Però, si més no,

 has fet un primer pas.

divendres, 10 d’abril de 2015

Germinen els brots



Germinen els brots
en els arbres joves
aquesta primavera
que renova els vots
de vida creixent.
I en el meu racó
es renoven
els records amagats
des de la tardor
en que vas marxar.
He trobat a faltar
el treus mots
i els somriures callats,
les càlides carícies
i l’esbiaix d’uns petons
furtats al temps.
Gotes de pluja
que rellisquen
pel cos avall
mentre el sol vol sortir
entre el núvols grisos.
Recolzen les velles nines
els teus somnis
al capçal del llit
on estimar-se
era un joc
que tots dos volíem jugar.
Cuso els instants
amb fil de remor,
del so dels peus
que potser un dia
no gaire llunyà
et tornaran a dur
al meu costat.