dijous, 30 d’abril del 2015

Vinc d’un concert

 

Vinc d’un concert

en una plaça major

d’un vell poble

mig buit.

Els músics,

estrangers en gira

per llocs perduts,

clàssics amb sons moderns

i entranyables,

m’han fet volar

per la meva joventut

i la maduresa perduda.

Cada so de les cançons

en duia records d’instants

on tu i jo n’érem un.

Fins i tot l’ànima ballava

als ritmes que sonaven.

Notava la teva pell

tant a la vora

que m’he mirat a les mans

si erets veritat.

Com la majoria

de les nostres

sensacions comunes,

eren somnis

que vivia despert.

dimecres, 29 d’abril del 2015

Rere les últimes paraules

 

Rere les últimes paraules,

m’ha arribat l’olor del teu cos,

el regust dels teus llavis

passejats per sobre

per aquella crema

que els suavitza.

Després el record

del teu onejant-se sobre meu,

en una cavalcada furtiva,

silent,

lluny de paraules

que ens podrien distraure

del nostre propi desig.

Tot el que estava guardat

en el temps del silenci,

m’ho has tornat a dur

a pesar del teu interès..

Rere les últimes paraules,

m’ha arribat de nou la vida.

dimarts, 28 d’abril del 2015

Tornes de un llarg adéu

 

Tornes de un llarg adéu,

però no sento les paraules

que tan he esperat.

M’he despertat

del somni

amb les mans nues

i el cos tapat

per la incertesa.

Retornes d’un llarg adéu

i em sento sol,

sense respostes

que desitjo aviat.

Em manca encara

la calidesa de la teva ma

i l’olor del teu cos

vora el meu,

Però, si més no,

 has fet un primer pas.

dilluns, 27 d’abril del 2015

Germinen els brots



Germinen els brots
en els arbres joves
aquesta primavera
que renova els vots
de vida creixent.
I en el meu racó
es renoven
els records amagats
des de la tardor
en que vas marxar.
He trobat a faltar
el treus mots
i els somriures callats,
les càlides carícies
i l’esbiaix d’uns petons
furtats al temps.
Gotes de pluja
que rellisquen
pel cos avall
mentre el sol vol sortir
entre el núvols grisos.
Recolzen les velles nines
els teus somnis
al capçal del llit
on estimar-se
era un joc
que tots dos volíem jugar.
Cuso els instants
amb fil de remor,
del so dels peus
que potser un dia
no gaire llunyà
et tornaran a dur
al meu costat.

dissabte, 25 d’abril del 2015

Mentre semblava que el cel s’anés trencant

 

Mentre semblava que el cel s’anés trencant, estàvem al seu llit cavalcant ella sobre meu. Li tenia pànic a aquella quantitat d’informació sonora i havíem trobat una agradable manera de solucionar el problema. Cridava el meu nom intentant fer-se sentir per sobre l’aldarull que sonava fora de la masia del Pirineu. Volia estar per damunt dels seus temors i com no havia trobat en mi per ara solució als seus temors.

Però la història no comença aquí, aquí és fa interessant, molt interesant. Havent descobert l’amiga  de la colla que lo nostre no era esporàdic i que podria tenis una història més llarga, ella volia reviure una altra ocasió com la que vam mantenir quan la colla ens vam trobar un cap de setmana en un mas terres endins. Primer va sondejar la resta de dones de la colla, si els hi apetia a l’estiu anar a una masia del Pirineu una setmana de vacances. Primer no vaser fàcil qui mes o menys tenia els seus projectes, però com una formigueta va anant desfent les més o menys reticències que alguna d’elles tenia. Una vegada decidides, la primera trava era trobar les dades que ens anessin bé a tothom i havia que ja havia dit que la darrera vegada algú encara treballava.

Es van trobar les dades adequades. Ara faltava trobar el lloc, això va ser més fàcil, d’ofertes n’hi havia moltes i de seguida es van posar d’acord. Tota l’estona parlaré d’elles, perquè eren elles les que decidien, com a molt ens permetien deixar caure algun matís.

Arribats ales dades corresponents, la sortida va er escalonada, la meva amiga amiga, sa germana i jo sortiríem des de Barcelona i la resta des del poble. Nosaltres hi havíem anat per diferents motius, elles per a comprar i jo al metge. Si tot anava com pensàvem nosaltres arribaríem els primers i començaríem a repartir habitacions i preparar el sopar. La sortida va anar com teníem planejat, inclús vam sortir cinc minuts abans del previst. El cotxe el portava la germana de la meva amiga que en aquesta ocasió també venia. El grup constava de quatre parelles. Tot i ser època de vacances  i anar al Pirineu la carretera no estava exageradament concorreguda. El viatge era plàcid, parlàvem de moltes coses, contàvem xafarderies de la colla i de gent que coneixíem, ens preguntàvem que parlarien els altres en els seus cotxes, i així anàvem fent kilòmetres. Estàvem a prop, no massa però ja intuíem el paisatge que veuríem els propers dies, quan de sobte s’anà ennegrint el cel. La conductora, que li feien molta por tot el xafarranxo celestial ens comentava que allò no li agradava gens. Cada vegada tot estava més negre i ja s’endevinava que podria caure un bon xàfec. I de cop i volta, com diuen la gent gran el cel es va obrir i caigué un bon xàfec. Va encendre les llums del cotxe i els neteja parabrises anaven a tot estrop. A ella se la veia cada vegada més nerviosa i de repent , atura en un voral el cotxe i corrents per no xopar-se massa, surt del cotxe i es posa al meu costat, en el seient de darrera del cotxe, ara ja tota amerada. Sa germana va posar els intermitents per si algú passava que ens veiés. Primer vam decidir esperar a veure si afluixava, després de deu minuts encara estàvem igual o pitjor. En vista que la conductora mig aterrida es negava a tornar a agafar el volant proposà que la meva amiga es poses al lloc del xofer i així ens estalviaríem una altra xopada. Ella també es negà a conduir. Davant la pregunta que que faríem, si quedar-nos allí o recórrer els vint kilòmetres que ens faltaven i estar a dins de la casa, que que volien fer? Les dues em miraren alhora i em demanaren que agafes el volant i les dugués jo. Com no volia quedar-me allí sota la pluja, sortí i amerat en col·locà darrera el volant, mentre estudiava els elements del cotxe, li digué a la meva amiga que truqués a la resta de la colla per dir el temps que teníem aquí dalt i que decidissin que fer. D’acord va fer dos o tres trucades per explicar el cas. Estava ja a punt de sortir quan van aparèixer de la foscor uns fars, no anava massa de pressa, però segur que, més del que hagués anat jo. Vaig veure que era un tot terreny d’algun pagès de la zona i decidí sense pensar-ho seguir-lo lo més a prop possible. Sense perdre de vista les llums de posició del darrera, anàvem tirant força be, tant bé que en un quart vam arribar al lloc. A més a més vam tenir la sort que era el senyor que ens portava les claus, abans que el truquéssim, per estalviar-nos mútuament més temps del necessari estar sota la pluja. En veure’l la meva amiga va sortir sense encomanar-se’n a ningú per parlar ema ell, abans que el senyor tragués el paraigües des seu cotxe, ella ja estava xopa. El senyor, sense esperar-se en acompanyà a la casa i ens encengué la llar de foc perquè ens escalféssim, ens va donar les mínimes instruccions i digué que se’n anava a trobar-se al altres clients. Que anéssim amb compte i que demà poca cosa podríem fer qal i com estaria el terra, ens dóna la bona nit i marxà.

La germana, un cop sols, pensa en les maletes i que si la cosa s’allargava no volia que quedar-se només amb la roba mullada. Sortí esperitada cap el cotxe que no havíem tancat i es decidí a entrar tot el bagatge. L’amiga també sortí rere ella i com no, jo no podia ser menys i corregué cap al cotxe. Cinc minuts més tard, el cotxe tancat, les maletes dins de l’entrada de la casa i nosaltres tres amb més aigua a sobre que la que queia.

Jo em descalçà i posà els peus encarats al foc que ja feia prou escalfor, també les mans estirades en la mateixa direcció.

La meva amiga, que no veia l’ocasió de despullar-me com m’havia dit prèviament, va tenir l’ocurrència de despullar-nos, es a dir treure la roba mullada i apropar-nos al foc. La seva germana tremolava de fred i pegava uns bots cada vegada que sentia els trons o veia els llamps, que semblaven fer la festa al pati de la casa. Davant la proposta de l’amiga, jo exclamà un què? Sense massa convicció, però que em va servir per sortir del pas. Ella tota convençuda ,digué tota la roba no, ens podem quedar amb la roba interior si no està massa mullada, seria com a la platja. Si no us voleu espantar comentà jo.

I sense deixar d’acabar-ho de dir elles ja es treien la roba mullada i la posaven al respatller de les cadires mirant al foc. Nosaltres igualment, fèiem el mateix vora la foguera. L’amiga, em mirà mig de reüll i fa un gran somriure. Ja estàvem tots dos despullats, com havia predit, però no se si contava amb sa germana, més jove i també despullada en roba interior i tremolant de fred i de por. El foc de la llar ràpidament va pujar l’escalfor de l’habitació, però encara eren els trons i les llums dels llamps entrant per sota les portes que posaven dels nervis a la petita de les germanes. No ho havia vist mai tant exagerat, però pel que es veia no en podia fer res més, ella pobra.

Amb l’escalfor del cos, en entrà una mica de gana i decidirem fer-nos unes torrades i després com no hi havia humor per a fer jocs anar-nos-en al llit a intentar descansar. El sopar va estar prou distret am el so de fons i els vots que feia la germana, mentre nosaltres en les prometíem més felices quan ella se-n’anés a dormir. La germana va treure una pastilla del necesser que ens va dir era per a dormir i que feia servir quan li passaven coses com les d’avui que estava tant nerviosa i necessitava dormir. L’amiga en va treure una altra i fent-me un somriure i aprofitant que la germana havia anat a buscar més aigua, em va dir, per nosaltres aquesta nit, però avui me la prendre jo, a veure si t’agrada el resultat, m’han dit que funciona molt be. Demà em comentes! O abans, respongué!

Va tornar la germana i ompli els gots d’aigua dels tres, les pastilles estaven a sobre la petita taula on havíem sopat tots tres encara en “vestit de bany”. Just havíem agafat els gots per a veure jo i elles per les pastilles que sonà el trò més fort que havíem sentit fins aleshores i semblava que ens caigués la teulada a sobre, ens vam espantar tots, però la germana amb el bot que pegà tira per terra tot el que hi havia, per sort la major part ho havia pres al anar a buscar l’aigua. La gerra amb quatre dits d’aigua va anar a parar vora el foc. Les pastilles pel voltant i el gots també escampats pels voltants.

La germana cridava com una possessa, la pastilla, la pastilla! Necessito la pastilla, sino avui no pegaré ull. L’amiga, recollia el giri gai del terra i jo trobà les pastilles i en donà una a cada una d’elles. Ja tornava l’amiga amb més aigua i la germana temen un nou tro se la va prendre de  seguida. L’amiga tampoc tardà gens en engolir la seva. Anem als llits abans que torni a ressonar la casa? Va dir ella. Si bona nit! Vam anar dient tots. Quan la germana ja s’havia separat una mica, l’amiga em digué que m’esperaria a la seva habitació i que tranquil que podríem cridar com volguéssim perquè es quedava com un tronc. Mentre feia temps, portà a la cuina el que quedava a la sala on havíem sopat, i m’encarregà que no faltés llenya per mantenir l’escalfor.

M’apropà a la seva habitació i entra sense trucar, allí m’esperava tota nua i semblava que tingués una mica de son. Ja intentaria espavilar-la i comprovar l’eficàcia de la pastilla. Jo també em tragué els calçotets i anà al llit on començà a acariciar-la, jugar amb els pits, pessigar-los, però ella volia passar dels preliminar i anar directa al gra. Vaig pensar que veritablement si que animava la pastilla i li vaig deixar fer el que volia, va anar cap al penis, i el començà a posar a to, la llengua, els llavis, tot treballava per poder arribar a l’èxit. Però de sobte, el seu ritme va anant decaient i s’afluixà del tot en instants. Jo em preguntava si realment seria bona la pastilla, quan mirant cap a baix, m’adonà que l’amiga estava dormint com un soc amb el meu penis a la boca. Com vaig poder agafà el telèfon que tenia a la vora i vaig fer-li una foto a tot el cos, intentant que es veiés en primer pla la seva boca i el que li sortia de dins. Després pensà en gravar un video i així ho vaig fer. Només tenia la intenció d’ensenyar-li a ella i després esborrar-lo. De seguida em va semblar que amb l’enrenou del tro jo sense voler havia ofert la pastilla equivocada a la germana equivocada. La que em pertocava a mi, la pastilla havia complert la seva funció, com estaria la germana amb la pastilla que animava?

Encara sucós per la saliva de l’amiga, vaig treure el penis de la boca i la deixà dormint. Vaig agafar els calçotets i em presentà davant de la porta de la meva habitació, en aquestes que es presenta la germana en cara amb “vestit de bany” enfadada perquè no podia dormir, em va agafar quan obria la porta i entrava. En veure’m despullat i amb el membre tot erecte, va pensar que venia de fer-m’ho amb l’amiga, i suposo que per l’efecte de la pastilla que s’havia pres per equivocació, va venir ràpida a tirar-se damunt meu, jo caigué d’esquena damunt del llit, i ella anava a masturbar-me, quan li digué que ho fes amb la boca, d’entrada li costà acceptar-ho, però suposo que l’efecte que li anava sortint, li va fer acceptar la meva proposta. Encara no s’havia secat la saliva de l’amiga que la germana ja el tenia dins i ara ella qui l’ensalivava. Ara si que podia dir que la pastilla funcionava. Quines ganes de treballar, quin interès. Li vaig deixar fer i no vaig voler comparar, mai m’ho hagués pensat, que m’ho faria amb la germana, i això que responia al meu estandar, però em feia la impressió que ella passava de buscar rotllos forans, no com l’amiga que va ser valenta a cercar-me. Amb l’ímpetu que ho feia i amb les ganes que havia desitjat fer-ho amb la germana gran, no vaig tardar massa en estar a punt. Quan notà que no podia esperar més, desitjant que ella no s’hi oposés, la girà d’esquena damunt del llit i li entrà pel darrera, ella mateixa em va ajudar obrint-me les portes que obstruïen l’amic. Jo entrà amb totes les ganes que tenia i començà a fer els moviments pertinents per arribar tots dos a tenir plaer, com no, en aquell moment un altre tro semblà tombar la casa i jo tement la seva resposta, vaig afluixar el ritme per si volia tallar l’acte. En notar els meus moviments, em cridà No paris ara! Continua! I m’obligà amb els seus propis moviments a incrementar el nostre ritme, fins que vaig arribar a esclatar dins d’ella, com era costum en mi, fer-ho dins de les meves amigues i de les noves amigues com era ara el cas. També i no ho he anomenat perquè els que m’heu llegit algun escrit, mentre ho fèiem d’aquesta manera, li premé els pits amb les mans i jugà alhora amb els mugrons, els tenia una mica més grossos que la seva germana, i també m’estava be. Continuà prement-los encara que havíem acabat de buidar i jugà encara més amb els mugrons. Semblava agradar-li, perquè cridava Més! Mes! Si la seva germana no estès sota els efectes de la pastilla segur que s’hagués presentat. Vam seguir fins que l’amic va anant sortint de dins d’ella, però no volia parar. Jo li demanà una mica de paciència i començà amb una rutina de tocaments, petons i carícies, que de moment la van acontentar, vaig maleir una mica a l’amiga per la pastilla, potser amb ella no hagués passat el mateix i haguéssim consensuat un altre ritme, no ho se, potser ho hauríem de provar en una altra ocasió.

Quan decidí que ja havíem fer prou descans, començà a estimular el meu membre, i jo li recordà com m’agradava. Ella no li va fer fàstics en aquesta ocasió i s’amorrà a l’amic que semblava estar esperant-la. Ara era més activa que en l’ocasió anterior i la llengua donava més voltes que un ventilador i els llavis semblaven un aspirador xuclant-ho tot. Ara si que vaig agrair la pastilla, pel que em feia la nova amiga. Quan estava ja preparat, em tombà d’esquena a sobre el llit i li digué que es posés a sobre meu. S’obrí de cames, agafà el membre i el posa en la direcció correcta pe ser penetrada per segona vegada. Comença una nova cavalcada amb la família, ara havia canviat de genet, era la filla petita qui em muntava amb tota la força que li donava –suposava jo-, la pastilla. Com els pits eren una mica més grans, el ball que feien davant dels meus nassos, també eren diferents, i les ganes d’agafar-los amb les dents i donar-los-hi pessigades amb les dents, també eren més grans. Com el ritme que duia era frenètic, m’ajudava de les mans per tenir-los més a l’abast, la qual cosa em produïa un plaer més estimulant. Entre aquest nou plaer, la penetració en si i el ritme maquiavèl·lic de la germana, jo anava a tot estrop, alhora que ella com no tenia por de res i ningú ens podia sentir xisclava amb crits ben forts. Però en aquesta ocasió, si que va despertar a la meva amiga, la seva germana, que va venir i va veure que m’ho estava fent amb ella. I que pel que veia, tots dos ens ho estàvem passant molt be.

Ara que no hi sóc jo, t’ho fas amb ma germana, no tens espera tu! Com vaig poder li respongué que la culpa la tenia la seva pastilla, que en prendre-se-les, s’havien intercanviat i cadascuna d’elles tenia els efectes que havia desitjat l’altra. En aquestes ja desarmat, començà a ejacular de nou dins de la germana i amb l’amiga mirant com m’ho feia amb la germana en lloc de fer-ho amb ella mateixa.

Com li havia passat una mica l’efecte de la pastilla de la son, va pujar damunt del llit i començà a jugar amb mi, encara sense treure el penis de dins de sa germana. L’altra va protestà. Eh! Li digué, ara està amb mi, buscat un altre per a fer-ho. Tranquil·la que aquest és meu, ara em toca a mi fer-ho amb ell. Jo mentrestant havia començat a jugar, tocant els pits de les dues, i a toca’ls hi el cul, posar les mans en l’entrecuix de ambdues, sense entrar en les seves discussions, tot i dient cada una d’elles, que jo era la seva joguina sexual. Noies, ho podem intentar tots tres, si em deixeu descansar una mica. D’acord! Va dir l’amiga però entraràs dins meu la propera vegada! Ja ho veurem va dir la seva germana. El fet que es barallessin per mi va accelerar la recuperació de l’amic que de seguida va aixeca la bandera indicant que començava la lluita per aconseguir la posició guanyadora. L’amiga, va guanyar el primer envit, posant-se’l a la boca i fent allò que sabia que m’agradava tant, però en aquesta ocasió sortia desavantatjada, perquè la germana m’havia fet un excel·lent treball que encara recordava. Aprofitant que tenia les mans i la boca lliure, vaig ataca al cos de la germana que ja començava apreciar, com em passava que ho feia amb alguna amiga per primera vegada. No se com ho podia aguantar, ni jo, ni ella, aquella pastilla era una meravella. I a més a més del que li feia jo, ella encara sumava més accions que aconseguien deixar-me exhaust.

Encara que no ho anomenat, el cel continuava obert, la pluja se sentia caure sobre la teulada amb força i els trons i llamps ens acompanyaven amb la força final d’una simfonia de timbals. La germana, però amb la fregadissa dels nostres cossos i ara amb el de la seva germana incorporant-se als jocs, semblava estar només pel que fèiem sense sentir cap cosa més. L’amiga em va notar a la cara que ja estava molt animat –coses de l’experiència que tenia de fer-ho amb mi, de d’altres vegades- aprofità una distracció de la germana, es tragué el membre de la boca i se’l posà dins de la cova màgica. Tot i que avui semblava ser que n’hi havia dues de màgiques. No protestaria si podia arribar al final sencer.

No tardà gaire en arribar després dels atacs de les dues germanes i ara esclatà dins de l’amiga. I com en el conte de la bella dorment, tots tres poc després ens anàrem caient dormits. L’amic, es quedà dormint dins de l’amiga, i no se perquè no sortí de dins fins no despertar-nos poc a poc, al so del timbre d’un telèfon que trucava. Ens va costà agafar el fil del que passava. Primer l’amiga, perquè el telèfon era el seu, després jo perquè encara tenia la punta del membre dins de l’amiga i després la germana que en bellugar-se va notar els meus dits dins la vulva. Sense dir res entre nosaltres, a la tercera o quarta vegada que sonava el seu telèfon, va despenjar i contestà. El seu home preguntava quin temps feia i si podrien apropar-se perquè la resta de la comitiva estava esmorzant a una hora encara de camí.

Ella li va contes tar que encara no ho sabia perquè havien dormit malament tots pels trons i llamps i que no sabia si la resta dormia o no perquè encara devien estar a la seva habitació. Em tragué el penis, millor dit la punta de la seva vulva i tota nua com estava s’aixecà per obrir la finestra. Escolta, aquí es veu que fa sol, suposo que no tindreu massa problemes per arribar. Ara els desperto, esmorzem i en acabar suposo que vosaltres també arribareu! Quedem així! I després d’acomiadar-se molt amorosament, va penjar.

En aquestes, que va trucar la parella de la germana, que encara tenia els meus dits jugant per dins seu. Va respondre aviat, però no em deixà treure els dits del seu lloc, iniciant com una juguesca uns petits moviments dedicat a excitar-se si encara ho podia fer. La conversa va ser més o menys com la de la seva germana i la cloenda no es diferenciava ni un pam, es notava que eren germanes. Parleu-li a la parella de, i va dir el meu nom que no cal que el truqui -seguia movent-se, amb els meus dits dintre- que encara dorm, que la habitació seva està tota fosca. Van quedar d’acord.

En penjar, la germana, preguntà que des de quant ens ho fèiem nosaltres i sobre tot que havia passat. La germana li va explicar la veritat de lo nostre i que la raó de tot el que havia passat eren que s’havien intercanviat les pastilles. Al veure que ella tenia por dels trons, sabia que es prendria la pastilla de dormir i per això ella es preparà una pastilla per estimular-la sexualment i poder gaudir nosaltres dos sense despertar-la, però que el fet de l’ensurt de tro aquell, havien fet caure les pastilles i la resta de les coses i s’havien pres la pastilla equivocada, ella la de dormir i la grmana la estimulant, i que per això havia aprofitat per fer-s’ho amb mi mentre ella dormia, però que en despertar-se pels seus crits mentre ho fèiem, que havien acabat tots tres junts.

Amb aquesta explicació, la germana va quedar més tranquil·la, perquè havia arribat a pensar que s’havia tornat una nimfòmana. La tranquil·litzà la meva amiga. Una vegada tot aclarit, la germana va sortir amb que això ho havíem de repetir on fos, al poble o fora, i que potser m’haurien de donar una pastilla a mi també, perquè sinó, quedaria fet un cromo. Ara si em deixà treure els dits i com l’amiga va ser ràpida en anar a la dutxa ella es va quedar a consolar-me posant-se de nou el penis dins de la boca, es notava que l’efecte de la pastilla ja anava de capa caiguda, però tot i això ho va fer molt be. Després decidirem entrar tots dos a la dutxa en vista que l’amiga encara no havia sortit i sota l’aigua vam estar jugant una mica més , lo just per poder complir els terminis acordat amb la resta de la colla i endreçar lo que estava fora de lloc. En arribar els comentaris jocosos van ser el centre de les converses i de com la germana espantada havia tombat la taules amb la gerra i els gots plens d’aigua entra altres anècdotes de la nit, evidentment no vam esmentar res de lo be que ens ho havíem passat entre la germana i jo al començament i tots tres després. En tornar al poble la germana i jo vam trobar alguna ocasió per repetir lo de la cabana del Pirineu, i també vaig tenir la sort de coincidir temps després amb elles dues en una visita al metge i que elles havien de tornar a anar a comprar, per passar tota la tarda en un hotel. En aquesta ocasió, degut a l’escassetat del temps disponible, l’únic que va prendre la pastilla vaig ser jo per poder complir amb aquelles màquines de fer-m’ho passar tant be.