Després d’un temps d’acabar la mili

 

Després d’un temps d’acabar la mili, vaig estar buscant una feina que em donés més sortida que els tallers de monitoratge, encara que la meva intenció no era deixar-me’ls del tot si era possible. Per sort, en aquella època si tenies ganes de treballar i la gent (recordem-ho, era un poble) sabia que quan treballaves li posaves ganes i la gent s’ho passava bé amb la meva tasca –la que era publica i notòria, de l’altra no crec que massa gent n’estigués al corrent- se t’obrien portes.

Per aquella època amb l’arribada de la gent d’una empresa nova, tècnic i altres treballadors, hi havia bastanta feina de logística. Aleshores aquesta paraula no em deia res més que possibilitat de feina. Vaig entrar en unes oficines que feien d’això. Encara ara no podria explicar-te realment el que fèiem, a part de moure papers amunt i avall, fer-ne còpies i tornar-les a moure. Un treball gens especificat, i potser per això em van agafar. Els dos primers mesos van ser d’aprenentatge, no només de les tasques de “l’oficina” sino també del profit o no que en podria treure jo.

En aquest moment, tot i que tenia algunes amigues fixes, les més assídues ja s’estaven fent grans i amb la primera gairebé havíem tallat trobades des de que ens va trobar sa filla fent-ho. No tenia cap necessitat d’ampliar la “plantilla” d’amigues, però d’un temps ençà m’havia entrat el cuc de provar alguna amiga nova. En aquestes estàvem, avaluant el material primer del lloc de treball.

D’entrada la meva supervisora, esposa d’un d’aquets tècnics que havien arribar al poble la posà en el primer lloc de la llista. Era una dóna que m’avançava entre cinc i deu anys, no era cosa de preguntar-li la edat. Tenia un caràcter fort i em recordava molt a l’amiga de ma mare que era submisa meva. Però el fet de ser la meva cap i que portava poc a la feina em va fer enrere en alguna de les meves sortides, tot i que ja en tenia preparada alguna. També anava a favor seu, la manera de vestir, una mica més moderna, no gaire del que estàvem acostumats. Sempre anava molt justa d roba i li marcava tot, sobretot la ratlla de la vulva, la visió de la qual cada vegada en costava més de contenir-me.

Passades les festes del poble i degut a un dels concerts que es van fer aquells dies, a la supervisora, li va pegar per voler tocar la flauta dolça. En aquell època de vacances, tot i que no havia gaire feina, sempre hi havia un parell del personal per anar preparant coses que fessin falta als tècnics. També he de dir que rarament fèiem alguna cosa i com no la meva parella d’aquelles hores mortes va ser la supervisora, sort que a la feina portava una bata per no embrutar-se la roba i això limitava el meu desig. Parlàvem molt, i ens explicàvem la vida i miracles. Em va explicar part de la seva vida i em va preguntar per la meva, tot això mentre descansava els llavis de bufar la flauta, perquè aquesta era la feina que tenia aquells dies. Ajudar-la a aprendre a tocar la flauta dolça, i jo també n’havia d’aprendre perquè equivocar-se sola no li agradava. Evidentment va sorgir el tema de les novies i jo li comentà que novia novia, no en tenia i vaig llençar el primer ham a veure que passava, feia massa dies que em contenia. Novia no, li afirmà però amigues amb drets alguna n’hi ha! Ella va parar l’orella i va deixar de tocar, i em preguntà com si no ho sabés que que volia dir amb aquest dret al que em referia. Jo sense cap racó de vergonya li digué que volia dir que me’n anava al llit o on fos amb elles. Aquestes elles li va cridar l’atenció de nou i m’ho recalcà. Si! Li respongué sense voler presumir en tinc algunes d’aquestes amigues, i ara li vaig soltar el segon ham, n’hi ha de jovenetes, de la meva edat i de la teva, per arrodonir-ho l’havia tractat de tu per primera vegada.

A ella em sembla que no li va venir de nou que m’ho fes amb gent de la seva edat i ho va voler allargar fent-me preguntes cada vegada més picants, que jo li contestava amb tota la normalitat. Al final va sentenciar que jo “era un picaro, y que me aprovechava de las mujeres”  No! Categòric, elles em demanen una cos i a mi em sembla bé! Canviant de tema per un moment però que a mi em va anar com anell al dit per entrar-li, ja que notava que començava a tenir-ne ganes d’ampliar el meu espectre d’amigues. Em digué que la seva flauta notava que no li sonava massa bé que potser se n’hauria de comprar una de millor. Jo amb tot el morro del mon li oferí la meva flauta per si la volia tocar o posar-se-la a la boca. Ella va agafar la indirecta al vol i amb un somriure entremaliat em preguntà que tocaria jo aleshores. Sense immutar-me li respongué que els bongos, Els bongos? S’estranyà i jo seguint amb la meva tàctica li mirà fixament la part de la bata que mig escotada amagava els pits, i digué els que tingui més a mà si me’ls ofereixes. Seguia tutejant-la i li deia exactament el que volia fer i que ella m’incitava a dir. Y como lo haras? Depenent de la partitura que haguéssim de tocar. La cosa ja s’anava embalant i com sempre no hi havia més que dos sortides, al carrer o al llit. I per com anaven les coses jo apostava descaradament per la segona opció. Enseñame como lo harias. M’estava posat a prova. Para tocar els bongos, jo m’hauria de quedar sense flauta i ara per ara encara la tinc. Li passava la pilota a la seva teulada. Imagina que ja no la tienes. Es que jo sóc més de pensar que si la tinc. Per un moment em pensava que tot s’acabaria aquí en un intent fallit, no se si per part d’ella o per part meva, inesperadament deixà la seva flauta damunt del taulell on hi havíem posat els darrers papers que dúiem i apropant-se a mi em digué que em poses de peus per ajudar-la. M’aixecà del tamboret on assajàvem  i començà a descordar-me els pantalons, no abans de passar la mà per damunt del meu penis que amb l conversa que havíem tingut, ja començava a moure’s. Sense abaixar-me els calçotets em posà la mà dins i agafà l’amic començant a acariciar-lo. Ya está, ahora jo tengo tu flauta. Que haràs. Jo, aleshores trec els bongos de la seva funda i els poso a afinar, i mentre li deia això li anà desbotonant la bata, li tirà al damunt del taulell i començà a desbotonar el mono que duia a sota, la veritat és que ja n’estaven la meitat dels botons oberts. Li vaig baixar la part de dalt apartant-li les espatlles i em quedaren a la vista uns pits que jo ja imaginava generosos rere la capa protectora d’uns sostenidors molt bonics i cridaners, d’aquells que t’ajuden a que pensar en els pits no sigui gaire difícil. Ara amb un extra de la partitura toco un silenci abans d’afinar-los. Ella per la seva banda només tenia la mà agafant el meu amic que debia pensar que passava alguna cosa estranya que no el feien treballar. Li descordà els sostenidors i els deixà damunt de la bata. Li besa la base del coll i anà pujant cap a la barbeta, però a mig camí m’aturà i m’encaminà al mugró que tenia més a prop, li passa la llengua pel damunt i vaig notat un moviment que el posà de punta a l’instant. Ella encara estava quieta de mà. Jo seguí amb el treball de llengua al voltant de l’aureola i del mugró. Mentrestant l’altra mà va anar baixant fins la part baixa de la seva bragueta allí on marcava un tall molt insinuant. En el mateix moment en que el dit cor es posava a sobre del tall insinuant, les dents li mossegaven lleument el mugró animat. En aquest moment ella despertà de la seva inactivitat i comença a masturbar-me. Moment que entengué, que era l’oportú per passar a la boca. En arribar els llavis a trobar-se, ella em convidà a entrar i dins les llengües es feien amigues i jugaven una al voltant de l’altra. Els pits que havien quedat desatesos al passar la boca a l’altra boca va deixar a la mà ocupar el seu protagonisme amb els pits. Ho resolgué amb un seguit de tocaments i jocs que pel que notava al mugrons que eren qui em mostraven el seu estat d’ànim el hi agradava bastant.

Ella segui masturbant-me i també afegí l’altra mà que va fer servir per abaixar-me la roba que encara quedava dempeus i per treure’m la samarreta, una vegada acabat en el meu deslliurament, s’abaixà del tot com va poder la resta del mono, jo en aquest pas l’ajudà amb la mà corresponent i quan li tragué les calces, les deixà caure al costat dels meus pantalons. A partir d’aquest moment tot lo que fèiem va anar creixent en intensitat, fins arribar al punt que l’únic que ella desitjava era la penetració. No teníem temps per anar en lloc, així que com en la famosa escena de “el cartero siempre llama dos veces” i sense tindre cap taula de cuina a l’abast, la posà damunt del taulell on treballàvem, li vaig fer reposar l’esquena al damunt i jo posant-me damunt entrà dins d’ella. Anàrem per totes des del primer moment com si tinguessis un temps limitat per fer-ho i el ritme per totes dues parts fou molt intens. Jo en tenia ganes després de tants dies esperant el moment i ella semblava que sortia d’una quarantena sense carn. Premia el meu cos en el seu i de seguida comença la meva simfonia amb els bongos, tal i com li havia promès que faria si no podia tocar la meva flauta. L’havia enganyat. La meva flauta seguia tocant i a més a més jo aprofitava i li tocava els bongos. Feia cert temps que no m’ho passava tant bé. No se si per la novetat, si perquè em recordava a la submisa amb la que m’ho passava d’allò millor o per la suma de totes les sensacions que tenia en aquell moment.

Vam aprofitar l’estona i no ens encantarem en res d’allò que ens pogués distreure del que fèiem. Gaudíem, aprofitàvem l’avinentesa i posàvem tota la llenya al foc o la carn a la brasa, potser millor així. Deixava que li recorregués el cos amunt i avall, que els mugrons fossin entitats autònomes del meu cos i que el meu amic fes un màster en mineralogia dins del seu cos. Tot el que volia estava al meu abast, fins que en un moment de distracció, el seu esglai em va sorprendre i entengué que fins allí havia arribat el seu esforç que aguantar les sensacions. Jo no voler ser menys i deixà anar el meu missatge de plaer i em descarregà dins seu. No se si se’n adonà que ho feia, ho volia o tant se li donava, però en acabar, em va prémer el cos ben fort per que no l’allunyés del seu. La postura i el lloc no eren els més adequats, però seguirem així una estona més on intercanviàvem petons, carícies i paraules, algunes d’elles d’agraïment i altres destacant com havia anat la situació i com l’havia portat jo a fer-ho allí mateix. Li corregí l’enfocament, i senyalà que havia estat ella qui m’indicà com anava la partitura del que havíem tocat fins uns instants abans. Amb un bes que em donà, vam entendre el final de la discussió. Em lleva de sobre seu i baixà de damunt del taulell, l’ajudà a fer-ho a ella també, però en baixar, no em deixà anar i agafant-me pel darrera prement-me el cul, uní el seu cos al meu, ben junts i continuà com si no hagués passat res fins aleshores. Volia seguir jugant i ni li importava el lloc. Jo aprofità l’ocasió i li seguí el joc, jo tampoc volia acabar d’aquesta manera sense intentar seguir amb le meves rutines. Seguí més estona melosa i de tant en tant acariciava l’amic fent que s’animés una mica més. Jo per no variar li vaig demanar que ho fes amb la boca i ella en un primer moment estranyada, hi va accedir, dient-me que no solia fer-ho amb el seu home. Jo morbós, li preguntà si amb algú altre ho feia, i amb una rialleta perversa, em respongué que ara ho faria amb mi. No li interrompre l’acció i ella comença a fer-m’ho. Al començament només ho feia amb els llavis, però li donà altres instruccions i afegí també la llengua. Ara si que comença a millorar i semblava que ella li anava agafant el gust. S’hi repenjava en el que feia i a mi gairebé se m’escapava el suc, així que decidí sortir de la seva boca, alçar-la, girar-la, posar-la panxa al taulell i obrin-li els glutis entrar el més ràpid possible dins d’ella i fer una conga improvisada allí mateix, li va agradar la idea i col·laborà amb ganes en aquesta nova penetració. Tot i que ella va fer tot el possible per allargar-ho arribàrem els dos en un moment al uníson, deixant-la per un moment descansar boca terrosa damunt del taulell.

Anàrem al lavabo a netejar-nos i en sortir, estan jo assegut en un dels bancs, al passar pel davant meu, m’estira fins que caigué d’esquena, s’agenollà i repetí l’acte que havia fet no feia gaire amb la boca i quan notà que ja tornava a estar en forma, sense deixar-me aixecar, es posà damunt meu i em cavalcà, semblava que ara si que es trobava en el seu ambient, dominant la situació. Jo no vaig perdre l’ocasió i jugà de nou amb els mugrons i els pits, tot i que se’m marcaven les fustes a l’esquena, vaig dirigir la meva atenció cap a altres punt, com els del seu cos.

Ara duràrem una mica més, a ella se la veia passar-s’ho bé i deixava que gaudís perquè repercutia en el mau plaer. Repetiré allò que he dit moltes vegades i que segurament repetiré algunes o moltes altres. Tocar-li la pell dels pits em feia gaudir molt, aquella pell tant fina, blanca i que em dirigia cap als mugrons, no deixava de donar-me plaer, una fons de plaer que arrelava dins meu en un moment perdut, o no tant perdut. Per seguir la tradició, ja li havia fet tres entrades i encara podia seguir fent-hi alguna més, però l’hora del relleu s’atansava i després de forçar l’arribada per part d’ella, li vaig fer notar la incidència. Ella mirà el rellotge de les dutxes i fent un crit s’adonà que no tardarien gaire en aparèixer els nostres substituts, suposo que en la feina, no recordava qui eren els que ens rellevarien i si també farien el que havíem fet la supervisora i jo, però no ho creia. Corrents vam anar a vestir-nos a la zona de treball. I esperàrem ordenant uns papers l’arribada dels altres. Com d’altres dies em va dur de l’empresa a la plaça vora casa meva i mentre anàvem al cotxe em va dir que no ho havíem de deixar córrer el que havíem fet. Jo amb tota la cara del mon, li respongué que com podia pensar que deixaria escapar i anomenant-ho mentre tocavales parts que havia conegut d’ella i marxant, en sortir del cotxe, l’agafa per sorpresa i li donà un nou petó en els llavis, dient sorneguer fins demà. Ah! I gràcies per les calces. Ja deia jo que no les trobava. Tocant-me l’amic em digué cuidalo para otras ocasiones.

Aquestes altres ocasions van ser cada dia dels que n’estàvem sols fins que acabades les vacances els torns van ser el mateixos que abans. Tot i així, ella es va a acostumar a fer-ho amb mi i si no era a l’empresa  era a casa seva o a la meva. No desaprofitàrem cap de les ocasions que va mtindre i tots dos ens ho vam passar força be.