De pell canyella,
corbes fines de cara.
Quin petó faria.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
He
caducat en el teu cor
i ja no vols saber res de mi
Ni les cuites,
ni
els meus pesars.
Amb el cor trencat
em deixes a la vora.
Ni un adéu ni un comiat.
No et vull llegir,
no et vull estimar.
He de sentir
el que em dius de comiat
amb el so del silenci,
sense defensa
sense mirar-me
als ulls en el moment
del darrer adéu.