El vaig guardar quan ens coneixerem,
el cor embolcallat en un llaç
que amb el temps ha perdut color.
Si els ulls s’enamoraren de tu,
el cor va voler volar
i la boca tímida deixà en mans
dels dits escriure els versos
que volien dir.
Dolça amiga per instants,
callat amor per l’eternitat.
Confident.
Espatlla on descansar.
Llavis prenyats de petons,
que em van avivant.
Teixits de dits les nostres mans,
al llarg dels anys.
Dies de núvols i tempestes
que van passant.
Dies de sol amb l’ombrel·la
dels nostres fills.
Versos que neixen dia a dia
i descansen dins la capsa
on descansa l’adolorit cor
que el temps ha envellit.
Espero la vellesa amb ta bellesa,
les flors amb tu al costat
en una eterna primavera
on caderneres i verderols
cantin sobre les branques
que tenim al voltant.
Dolça promesa d’amor,
la més fàcil de complir,
guarda la darrera flor
pel dia de partir.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/06/tothora.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada