Com una empremta
en un cel que no puc tocar,
Com un núvol
en un cel tot blau.
Com una gota
en un terra assedegat.
Com la darrera fulla
d’un arbre caducifoli.
Com el darrer mos
d’un tros de pa.
Com aquell petó
que ens donem al marxar.
Com la llàgrima
que s’eixuga des del mirall.
Es pot acabar,
però em quedarà el record.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/09/el-teu-esperit-i-la-teva-roba.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada