Torna el cor a tenir color,
veig de nou com són els carrers
per on passejàvem,
els colors variats de les parets
on de vegades
descansàvem les espatlles
i mirar cel enlaire
per veure les curses
de núvols sota
un entapissat blau refulgent.
I trepitjant fort
per sobre l’empedrat
dels carrers on els dies
podien ser eterns
i les hores passar volant
al teu costat.
Torna el cor a tenir color,
i cada cop me n’adono més
que els matisos són els teus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada