Com si fos l’esbós
d’una cara sense fer,
hi veig els colors
que em fan imaginar
com podria voler ser.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/10/pont-sobre-la-realitat.html
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Com si fos l’esbós
d’una cara sense fer,
hi veig els colors
que em fan imaginar
com podria voler ser.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/10/pont-sobre-la-realitat.html
Té el banc dues cares,
té el silenci
el so que ha marxat
i el que vindrà,
té la mar onades que venen
i onades que van.
Té el pensament instants
que miren enrere
i que volen cap davant.
Mentre els vaixells quiets,
amb son agulles a l’aire
semblen espases
presentant honors
a qui els contempla.
Descendent globus
d’il·lusions punxades,
al ball del vell vent
s’abracen en parelles.
Una vol lluitar.
Va coent el sol
les blaves ones del riu,
vell pentagrama.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/04/la-gola-del-ter.html
Del blanc i del blau
neixen em neixen les mirades,
les que em deixes.
Vomita l’aigua
l’arbre que vol renéixer
per ser banc d’ocells.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/04/la-gola-del-ter.html