Creix la prada lleonada
per on descalços
els peus d’infant corrien
per volar sota l’ombra
que els arbres regalaven
les tardes assolellades de l’estiu.
Queden encara guardians
en la paret que es desgrana
com els records,
i creix en mi l’intent de retorn
al festival d’aquell temps.
Es seca l’herba.
Es seca la memòria.
Potser també el cor.
Malgrat tot
em queda encara viu
l’anhel de reviure aquells ahirs
que sense veure’ls
se que hi són amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada