Té el banc dues cares,
té el silenci
el so que ha marxat
i el que vindrà,
té la mar onades que venen
i onades que van.
Té el pensament instants
que miren enrere
i que volen cap davant.
Mentre els vaixells quiets,
amb son agulles a l’aire
semblen espases
presentant honors
a qui els contempla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada