He cercat de nou en altres cossos el teu,
el sabor dels teus llavis en altres llavis,
recorda les carícies que em deixaves al cos
amb carícies de marca blanca.
He volgut aprofundir amb fets nous,
he plorat en veure que no erets tu.
Retorno de nou vençut al meu racó
per llepar-me les ferides del cos i del cor,
per treure’m de nou el regust de la pèrdua,
el suplici de l’espera.
I aleshores me n’adono que sóc invisible,
que fins i tot he desaparegut,
que has llençat la vida que vam viure
en qualsevol forat
que no vols ni recordar ni recuperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada