Qui fos de nou infant,
somiar somnis
que viuen perquè els somia.
Flocs que la mare planxa
perquè volin poc a poc.
Flocs que l’avia endolceix
amb sucre màgic
que no fa forats a les dents.
Qui fos animal
d’aquest petit bosc per dir ben fort,
aquest somni es meu,
jo el visc cada primavera
i per a mi aquest somni és vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada