Serie de textos sobre l'Op. 34 de Robert Schumann nº3
Wer
ist vor meiner Kammertür? |
Qui està a la porta de la meva cambra? Sóc jo! Ves, allunya't, què estàs buscant aquí? Absolutament dolç! Vens a les fosques com un lladre. Així que agafa'm! M'estimes una mica? Des del cor!
I obro com vols? Oh obert! Hi hauria son i pau! Deixa'l anar! Ets sord en un colomar? Pel colom! Has fregit fins a plena llum del dia? Probablement possible!
No, no et deixaré entrar mai! Fes-ho igual! Creus que apareixes cada dia? Amb molt de gust! Que atrevit que ets i que atrevit! Així que puc? Simplement no li diguis a una ànima! Certament no!
|
Enamorat em tens, i aquets ulls que em demanen silenci! Obrem la porta del cor, deixa’m entrar a la llar, on l’escalfor ens abraçarà. No dubtis amor, no gastis el temps que s’espera per poder-nos estimar. Callaré la veu, em guardaré per a nosaltres aquest fet que es produirà. No tardis més! Obre’m amor! Em trobaràs pertorbat per la teva bellesa de la qual n’estic enamorat.
|
|
Robert Schumann (1810-1856) : Vier Duette Op. 34 Unterm Fenster –Sota la finestra- (R. Burns) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada