Plou una cascada de paraules,
que remullen el que vam ser,
el que som
i segurament el que mai serem.
Remulla la memòria
cadascuna d’elles
un trosset de la història d’algú,
potser també de la meva.
Però ja no recordo res.
Com el darrer mot caigut del cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada