Trenca
tot silenci la mirada,
deixa el camí
que des de dalt la finestra
endevino
perquè mai hi he baixat.
Somric recordant ahirs
que mai moriran
perquè la memòria
no els recorda
i no es poden perdre.
Però jo espero un demà
que no endevino buit,
per l’esperança del teu retorn.
1 comentari:
Ja no em refio dels meus records...
Publica un comentari a l'entrada