Vull saber de tu.
Vull estar amb tu.
Vull escoltar-te.
Vull veure't.
Vull tocar-te.
Tinc ganes de plorar
i no en vull tindre.
Tot s'acaba en un silenci esfereïdor
que em dol a l'ànima i els ossos.
Em sento derrotat per martell
de l'absència
i del repic a la teva porta que mai respons.
Vull fer tantes coses amb tu,
que he de canviar i dir volia.
avui s'acaba el meu termini.
Amb llàgrimes als ulls
guardo l'esperança
que sempre em mantenia viu.
Queden només els mots llençats a l'aire
que sempre tindré i el teu desig,
que ja no sé quin és.
No ni ha prou en només pensar
en només escriure,
també vull rebre,
paraules, carícies,
no saber que m'estimes,
vull sentir-ho dir.
i tu dius que aquesta barcada ja t'ha passat,
que l'edat t'ha fet agafar
el troc que tens al costat
i navegar sense enfonsar-te.
Jo no se si seré a la vora
o també navegaré.
però estic molt cansat,
d'esperar, sempre esperar
tot allò que m'has donat
i entre els dits se m'ha escapat.
Em deixes plorant i molt cansat.
cansat d'escriure
i veure que la resposta no m'arriba
que vols l'altra vida
i torno a plorar.
Estic molt cansat!
I temo perdre el que no tinc.
I temo que tanquis les finestres
per on m'arriba de tant en tant l'aire
que m'omple els pulmons
i em defalleix el cor.
I estic cansat d'anar d'enterraments
i penso si hauré d'enterrar els meus sentiments.
I tu no em dius res.
I tu no en llances ni un bes.
Ni escrius dos versos
que parlen d'un amor absent
però sempre present.
Que a l'aigua cada abraçada va cap a mi,
que cada nu me l'ofereixes
en el silenci amagat sota una dutxa
o en canviar-te per sortir.
Hi ha tants regals amagats
que em pot deixar.
Vull seguir viu en tu, per tu...
