T’escric entre línies
de lletres versades.
Parlen, elles de les paraules
que t’he dit tantes vegades
que ja semblen un mantra repetit.
Ara parlen els dits mentre dibuixen
en el meu pensament
de nou la faç del teu rostre.
Em dius amb el rostre somrient
que t’agrada el passeig
que fan el dits mentre et dibuixen.
En acabar, la teva boca,
cerca el tacte de la meva pell,
fins arribar voltant pel meus llavis i
t’atures en ells per deixar
un bes suau com la teva pell,
i càlid com el teu cor.
Descansa l’estudi que hem iniciat
i en el repòs, surten noves paraules
que em deixen clar
que el fi d’aquesta nostra amistat,
només s’acaba de permutar
en un sentiment més profund.
