Que lluny queden estimada

 

Que lluny queden estimada,

les nits dels nostres jocs,

on ens apreníem a reconèixer

i qui si sap si s encetar l'estima

que ha perdurat en el devenir dels temps

que hem acumulat passant

aquelles estones d'aprenentatge.

Ara la vida et dona el cop

i perds el bàcul on descansaves

els ossos en aquesta edat madura,

on s'esperen de tant en tant

els cops que trenquen vides i records.

Esperaré, que els teus llavis em cridin de nou.

Saben que de moment

seran només mots de consol

els que voldràs rebre de la meva boca.

Tot i que les mirades siguin foc roent,

compliré amb el que esperes de mi.

Silenci i contenció,

Només parlaran els ulls,

i en abraçar-nos en plena salutació,

bategaran al uníson els nostres cors.