Ja has tornat del llarg viatge,
descanses dels avatars
que has viscut en el retorn,
i mires el calendari
per veure la primera cita
que esperes que jo compleixi
dels nostre tàcit acord
indocumentat.
Però jo a hores d'ara no se si vull
complir amb la meva part.
Dubto entre vindre per escriure't
i veure't en la meva llunyania
o enviar-te els versos pel telèfon,
trencant el teu exprés desig
de no entrar dins del teu reduït
camp familiar.
Pot més el desig de veure't
que la petita venjança de trencar
les poques defenses
que encara alces davant meu.
Ja m'imagino el proper dia
complint amb la vella rutina
dels dies que encara podrien ser feliços.
Racó a l'exterior del bar,
un tallat, un cendrer on versos amagats
es desfan entre fum i cendra,
uns versos que volaran
entre els teus dits
de sota el plat del tallat
i unes mirades creuades,
qui sap si també hi hauran
uns mots dolços de la teva part
o posats a somiar,
em deixaràs caure entre els llavis
un dels teus desitjats petons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada