dijous, 29 d’octubre del 2026

És dijous

 

És dijous,

i has cercat la meva veu

cada jorn des del diumenge

en que vàrem separar

els nostres camins.

Cada matí s'enceta

amb un missatge demanant

parlar amb mi

i cada vegada que obro el telèfon

i no respon, sagna el meu cor.

Recordar la textura

de la teva pell sota el marge

dels meus dits

i escoltar dins meu

el so de la teva veu

a cada esglai

que se t'escapava repetidament

com en un ball compassat,

esquinça cada una de les fibres

del meu adolorit cor.

Seria tant senzill,

deixar anar un curt vine

i esperar moll d'emoció,

la teva arribada.

Però no vull manllevar

els teus millors anys

al costat del meu cos

que s'envelleix més

amb la teva absència.

La vida et crida

plena d'esperances

i d'envejosa felicitat

que jo no vull expropiar-te.

Recorda els dies i les nits

del darrer estiu

i els passejos per la mar

i per la teva pell

que jo amb la meva il·lusió

vaig compartir amb tu.

però grana ara com la dona

que ja ets en els braços

de qui aviat trobaràs

que t'omplirà de tot allò

que jo ja començava a mancar.

Tret de l'estimació,

de la qual crec jo,

que ningú en tindrà tanta

com la que t'he anat deixat

escampada al teu voltant.

Se que les primeres carícies noves

encara tindran la meva olor,

i que els primers llavis

que deixis besar-te tindran

regust dels meus,

serà aquesta la meva darrera victòria

que m'envalentirà davant

la lenta mort

que la teva absència em produirà.