Recordaria amb plaer
cadascun d'aquells records,
on la por era una de les fines capes
que els embolcallaven,
si en vosaltres també s'hagués mantingut
el record d'aquelles setmanes lluny de la llar.
Érem desconeguts que empenyen
en la mateixa direcció ens fèiem forts
davant l'adversitat d'aquells dies apartats
de tots i tothom que ens estimava.
He vingut amb el cervell ple d'anècdotes
que he reviscut tant de temps
per mantenir-vos vius en a meva memòria,
i m'he trobat sol en el record.
Si, la vostra mirada m'importa
i el ressò de les paraules
que em deixeu anar em porta vida,
però dins meu creix la desil·lusió
per trobar-me sol mantenint viu
aquell temps passat i dolorós.
Puc entendre que fos un bagatge carregós
en la memòria la resta dels fets,
però... el nostre temps compartit
entre les pròpies quatre parets
que ens uní tant de temps?.
Ara en el record queda ja solament
els noms dels que ja no tornaran
a parlar per ells mateixos,
i esperaran de nosaltres la seva resurrecció.
On queda llavors, el pes del nostre record?
Si el record, s'ha perdut o fins i tot es mort,
com els difunts absents sense veu
i sense ningú que els faci reviure
amb els nostres mots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada