T'angoixa viure amb el temps
enganxat als talons
com una ombra d'un Peter Pan
que tampoc vol créixer
en aquest món que li ha tocat.
Em truques per parlar,
i vols deixar enrere
tots els quotidians dimonis
que t'envolten i no paren d'enredar.
Comença la conversa amb l'amic,
i et relaxa el so
d'una veu que reconforta,
i mentre parles,
la ment navega per núvols
de somnis i de desitjos.
Desitjos de tranquil·litat,
que aviat es van fonen
amb altres desitjos de sentir-te dona,
lluny de problemes i de maldecaps.
Ara els mots ja comencen
a tenir tintura de carícies
i olor del teu cos obrint-se a mi.
S'enceta el procés
d'una conversa més íntima
que demana altre tipus de comprensió,
ara els problemes
que sortiren al principi,
són el ressò d'un soroll de carrer,
present però allunyat.
Vols parlar de petons
i dits que estudien la geografia
que ens uneix en la intimitat,
i abans d'acabar,
em demanes per a quan...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada