Retorna la vida al jorn de cada moment.
Enrere queda, l'allau de records
i mots que tornaren a la vida
els anys de joventut,
que fent un parèntesi de la pròpia,
conegueres desconeguts
que ven aviat filaren la seva vida a la meva.
Les imatges que la memòria en guardava
d'aquells companys dels passat,
retornaren a mi envellides
però no distants
en el moment del retrobaven.
L'abraçada forta donant el instant
em borrà per segons el pas del temps.
Com si el tall s'hagués fet uns dies abans,
continuarem les converses parlant
d'un ahir distant més de quaranta anys.
Passaren els moments i les hores,
tot semblava recent.
El comiat, promesa de més retrobaments
quedava segellat.
El mutisme d'uns d'aquells moments
que havíem viscut,
la memòria perduda o esquinçada d'altres,
fou desfet per la voraç realitat dels meu verb.
deixant al descobert llacunes
que encara eren presents
sota una capa d'oblit consensuat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada