Em ve al cap el record d'aquell dia de platja,
on tot just ens coneixíem,
i vam decidir encetar una relació més íntima,
deixant de banda a aquelles persones
que tenies més a prop.
Capficat amb els teus llavis
que dibuixaven el somriure més brillant
que havia vist fins aleshores,
començà a entrelligar els fils
de les nostres vides.
Quatre paraules que al principi no entengué,
dues mirades que ja em van fer entendre
que em volies dir,
i sense voler,
que potser era volent,
uns dits que jugaven a treure sorra molla
i una pell que es deixava estimar el detall.
Una mar joiosa que beneïa trobada
que els fats havien desitjat,
ens cobri els primers petons
i les carícies que vingueren després.
També la mar alcavota d'aquells instants
ens va fer de llenç
per amagar els primers passos
del nostre camí d'enamorats.
El teu cos mentre
en ensenyaments d'amor i desig,
fou pacient amb mi,
i entre les ones
que jugaven al nostre voltant,
m'ensenyares el que calia saber
per gaudir de tu
i del teu cos al davant de tothom,
on només sobresortiren
de tant en tant els nostres caps
a punt de petonejar-se
en una dansa constant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada