A l'altra banda del món,
allí on t'ha dut el pas inquiet
del teu caminar,
em parles, sabent
que no hi ha versos
sota el plat del tallat.
M'envies la imatge
dels teus ulls enamorats
acompanyant la resta del cos
que tants cops he estimat.
Em dius amb paraules buides,
que només tu i jo sabem interpretar
que m'esperes sabent com saps
que jo mai m'atansaré.
Quan tornis a mi
encara que en la nostra llunyania,
em despertaré com tantes vegades
i m'aproparé a aquell nostre bar
on farem de nou el joc del tallat,
els versos cremats,
el versos que canvien de mans
i els adéus de les mirades
que mai es deixen de fixar
en els ulls del davant.
Tornarà aviat
la rutina del silenci
i de les mirades creuades.
De les mans que gairebé es toquen
i dels cors que bateguen callats.
tornarem a viure
la nostra peculiar manera d'estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada