Una casa, vaixell

 

Una casa, vaixell

en un mar de voreres i ciment.

Deix volar al vent

la façana blanca

amb que ara juga un pinzell.

Com si deixés

al cor d’infant

imprimir dibuix novell,

va treballant,

de tant en tant

per cridar ben for,

encara estic navegant.

Quan la nit et pinta ulls

 

Quan la nit et pinta ulls

 en les parpelles

i el foc encén els forn,

ja les mans

fan ballar la massa

i els tallant les porcions.

Amb la fulla d’afaitar

entre les dents,

la deix baixar

i amb talls d’alquimista,

deixes tres cicatrius

en el que després

serà la barra de pa.

Jugues a voltes també

amb barques de paper

que omples fins la meitat

i bateges el seu navegar

amb sucre llustrat,

fas pastissos i menjar tou,

cruixent, daurat.

Feina que fas més enllà

de quan la botiga

aixeca el ferro vell

de la porta vidriada,

quan el sol comença

a despuntar.

S’escampa l’olor calenta

del pa acabat d’enfornar.