De nou la pluja colpeja la cara,
i els ulls xops de l’aigua
cerquen entre les cares
dels passavolants,
la teva.
Ja comença a ser habitual,
la pluja en les meves sortides
per recordar quan passejar
sota la pluja era bonic
perquè estaves a la vora
i m’acompanyaves
regalimant tots dos
el regal de les gotes lliscant
pels cossos avall.
