Dolça imatge de la joventut
que va passant.
Somriure que desencalla nits
de foscor interior.
Jugues a estar amb mi
i jo acabo jugant.
Vens a mi
i em mostres el teu interior,
perquè el pugui estimar.
Llences a l’aire el vol del cabells
que tens i jo intento agafar-los
abans de caure.
Vols ser jove perquè no em senti vell,
i jo sóc vell
perquè em vols fer sentir jove.
Amb tot, el desig de veure’t
es el que manté el meu alè
a prop de la boca,
de la meva i de la teva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada