Deixo que la mar et vesteixi
d’amant per a mi.
Que la joventut que viu el teu cos
sigui nit per a mi.
I la sorra blanca i fina de la platja
que volies el que tant em demanes
tenir amb mi.
Deixo que les ones mullin
amb salabror marina la pell daurada
besada amb mi.
Que la mirada abans
d’ulls de tristesa mesurada,
em mirin a mi de mirada caduca.
I la vida que em demanes,
se t’ofereixi lliscant
entre el teu cos
i el meu també distant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada