Alço la mirada per cantar el teu cant

 

Alço la mirada per cantar el teu cant.

Baixo la mirada per cantar el teu cos.

I la senyera de pell i sang voleia

amb la veu dolça de la gola estranya.

Miro el cos i canta el cor

i es ma senyera la roba

que porta d’argent, d’or,

de sang i d’ànima.

Com una victòria

que deix el braç en l’aire

i la boca oberta,

èxtasi de sons

que al silenci porta,

i mentrestant,

el somriure m’enamora,

la mirada em forada,

la carn m’atrau

i el braç m’estreny,

tot tant lluny,

tot tant cert,

com un sol bes,

com un vers sent cançó,

i la cantant.

Tu. I jo al costat

amb l’instrument sonant.

Obre la senyera

de sang tacada

que descobreix la carn ferida,

i tot només quan canta...