El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Meva finestra
és tancada, ni ningú
mira darrera.
Mira el riu passar
prop la barca naveguen
aigües cansades.
Remullà la mà
a la vora del vell riu,
neteja records.
El temps descansa
hi ha gaiates de passeig
que conten records.
El seu banc és buit,
la veu s’apaga dolça,
pinta el record.
Es vesteix tot sol
per encetar la reunió,
a fora, els cants.