De nou tinc ganes de jugar amb tu
i estudiar la geografia del teu cos.
De nou tinc ganes de que vingui la lluna al racó
de l’habitació i la seva llum em guiï cap a tu.
De nou tinc ganes de veure la mar
com et bateja amb les onades mortes als teus peus
i va engolint el teu cos fins regalimar
amb et teu cabell a l ‘alçada de l’horitzó rere teu.
De nou tinc ganes d’escoltar la teva veu
quan llegeixes els versos que he escrit
per dibuixar els nostres sentiments.
De nou tinc ganes de sentir el tacte dels teus dits
en la meva pell i aprendre de la teva joventut
que em fas sentir tan jove com els ulls amb que et veig.
De nou tinc ganes de tinc ganes de recordar la salabror
dels teus llavis en un petó que em sembli etern.
De nou tinc ganes de estar al teu costat fent un mos
i sentir com rius en veure com et miro sense dir res,
llavors quan m’acarones la galta
i em treus el menjar sobrant de la barba,
juguant a resseguir amb els teus llavis
el contorn de la meva boca.
De nou tinc ganes d’estar sempre amb tu a la vora,
sense importar el temps ni la mirada
de qui ens enveja a tot hora.
