Em demanes que vingui a tu.
Jo sé que vols veure’m
abans de marxar.
Però no m’has dit que te’n vas.
Al matí m’ha demanat
un passeig pel bosc
a la vora de la llera del riu,
on mullar-nos els peus.
Per la tarda,
vols que et dugui a la mar,
on lluir el vestit de bany
que et vaig regalar
pel nostre darrer aniversari.
Per la nit has encomanat un sopar
a la fonda on per primera vegada
em deixares conèixer el teu cos,
i estic segur que hauràs demanat
la mateixa habitació
obert el balcó a la mar
reflectant rajos de lluna plena
com aquella nit.
Tot tan ben pensat
que s’assembla a un comiat
ben definit.
El riu del primer bes.
La mar de les primeres
paraules d’amor.
La fonda de la primera nit
per poder somiar una eternitat.
Fins i tot la nostra eternitat
S’ha acabat tot i que
encara no m’ho has dit.
