Avui, el parc no és el lloc
on passejar amors passats.
vens vestida de somriures
i encara que el pesar no marxa del teu cor,
avui la mirada et pinta d'un altre color.
et vols asseure en el mateix banc,
per què em dius que allí vas aprendre a estimar.
Davant la meva mirada de pas estranyat,
em deixes caure, que vols tornar a estimar
i creus que el banc te n'ensenyarà.
Colpeja de nou el dolor el meu cor.
Em mires i entenen,
avui si, la causa que em fereix,
m'expliques no pensis malament,
vull tornar a estimar,
i ho vull fer a qui amb el silenci del seu mirar
i les paraules del seu cor,
m'ha ajudata portar el pes del meu dolor.
Cercava sense saber qui
em prenia de nou
el seu cor entre les mans,
ja despullades d'altres sentiments.
m'acarona la faç,
es deixà la pell en la meva pell i em somrigué.
Per fi he après que ara ja et puc estimar.
Alcà la mirada i em deixà el seu mirar.
Alçà la mà i m'acaronà la galta.
Alçà la boca i em començà a besar.
Recorda'm i ensenya'm a de nou a estimar.
Tinguis la paciència
que mai has deixat de defensar.
Estima'm com tu saps estimar.
Em tornà a besar, mentre el meu cos
amb quietud ho acceptà.
