Avui, el parc no és el lloc
on passejar amors passats.
vens vestida de somriures
i encara que el pesar no marxa del teu cor,
avui la mirada et pinta d'un altre color.
et vols asseure en el mateix banc,
per què m dius que allí vas aprendre a estimar.
Davant la meva mirada de pas estranyat,
em deixes caure, que vols tornar a estimar
i que creus que el banc t'ensenyarà.
Colpeja de nou el dolor el meu cor.
Em mires i entenen,
avui si, la causa que em fereix,
m'expliques no pensis malament,
vull tornar a estimar,
i ho vull fer a qui amb el silenci del seu mirar
i les paraules del seu cor 'ha ajudat
a portar el pes del meu dolor.
Cercava sense saber qui em prenia
de nou el seu cor entre les mans,
ja despullades d'altres sentiments.
m'acarona la faç,
es deixa la pell en la meva pell i em somriu.
Per fi he après que ara ja et puc estimar.
Alcà la mirada i em deixa el seu mirar.
Alça la mà i m'acarona la galta.
Alça la boca i em comença a besar.
Recorda'm i ensenya'm a de nou estimar.
Tinguis la paciència
que mai has deixat de defensar.
Estima'm com tu saps estimar.
Em tornà a besar, mentre el meu cos
amb quietud ho acceptà.
