Com si fos un nou aniversari

 

Com si fos un nou aniversari,

una festa privada entre tots dos,

on teníem molt a celebrar.

Foren els petons, un primer regal,

cada cop més llargs,

cada vegada més dolços,

sense temps per a respirar,

passàvem d’un estadi

a un altre de superior.

Com si fos una festa,

on els convidat érem només tu i jo.

També passa un moment,

el sol enlluernant-nos dins l’habitació,

fins que acaba la seva volta.

Els núvols no ens volgueren

emboirar la gresca

i més tard passa a saludar la lluna,

nosaltres distrets no ens em vam adonar.

Vindràs aviat

 

Vindràs aviat,

potser avui mateix

i faràs un sopar

amb quatre coses

que hagis comprat.

Una ampolla de vi fresc,

tot i que no li toca.

Saps que m’agrada.

Un parell de plats

i una espelma

al centre encesa,

perfumada amb l’olor

que surt del teu cos

recent banyada.

Llum no gaire, baixa.

Vull endevinar el color

dels teus ulls

en la penombra justa

per tastar els àpats.

Jugar a tocar-te la mà

com si volgués

agafar el tovalló.

Parlar de lo important

que és la banalitat quotidiana.

Esperar el moment

dels postres i el vi dolç.

Deixar la taula parada.

Anar a l’habitació i jugar.

Jugar  a recordar una vegada més

el teu cos i el regust dels teus petons,

com cada renovació

de la nostra estimació.

Com m’agrada

 

Com m’agrada

lliscar els dits galtes avall

i arribar ballant

fins la comissura de la boca.

Mirar-te tant a prop

que no puc veure res més

que el blau dels ulls

i respirar l’aire que et surt.

Com m’agrada

prémer el teu cos

i començar a ballar

amb la música que només tu i jo

sentim dins nostre.

Com m’agrada

quan el dia s’acaba,

veure com la lluna ve a veure’ns

entrant la seva llum pel finestral obert

d’un vespre d’estiu,

estirats en el llit compartit abans

d’anar a sopar amb els amics.

Com m’agrada,

escoltar els batecs

del teu cor en silenci mentre dorms

amb el cap descansant en el me pit.

Com m’agrada

cada instant que hem cosit.

De nou, tinc ganes

 

De nou, tinc ganes

d’escoltar la teva veu.

Una salutació,

una abraçada.

Una mirada que no calla

lo que els llavis diuen.

Un després més íntim.

Un peto que canviarà

les galtes per la boca.

Uns braços que estrenyeran el cos

en lloc de recolzar els dits en l’espatlla.

Una intimitat més nostra.

Lluny de les mirades inquisitives.

Tu i jo sols amb tot el que em callat,

Amb el que ens hem de dir.

Sols per estimar-nos en la soledat

del silenci compartit.

Vull que el dia que encetem junts

Vull que el dia que encetem junts,

en despertar abraçats,

el sol xafarder

vulgui traspassar les cortines.

Vull que el dia que encetem junts,

els llençols envejosos

del tactes dels nostres cossos

no vulguin separar-se d nosaltres.

Vull que el dia que encetem junts,

els ulls aixecant parpelles endormiscades,

siguin els teus ulls el primer en albirar.

Vull que el dia que encetem junts,

abans de les paraules,

siguin els llavis qui ens desitgin un bon dia.

Vull que el dia que encetem junts,

sigui el primer d’una cadena llarga

i gens feixuga.

Vull que el dia que encetem junts,

em deixis clar

que tots dos som una sola ànima .

ni teva ni meva, nostra.