Com si d’un dimecres fos

 

Com si d’un dimecres fos,

passada la follia

del festiu diumenge.

Parles d’un demà carregat

de somnis envers

a festes que vindran.

M’esperes passejant

vora el riu que vol arribar a la mar.

Com el cor ho vol fer

dintre del teu pit.

Vindran canícules

carregades de calor

i el dia s’anirà escurçant.

Després com jugant

les nits seran de mitja tarda,

i la pell tindrà

una altra pell a sobre.

Temps d’àpats calents

i torna a començar.

Que bonic,

cada instant al teu costat,

com una Penélope

desteixint els filats

de la vida esperant,

mentre sona la cançó

que el vent s’endú

més enllà de l’estació

 

Penélope

se sienta en un banco del arden

y espera que llegue el primer tren

meneando el abanico.

 

 

Surts nua de l’aigua del gorg

 

Surts nua de l’aigua del gorg.

El nas apunta cap a dalt,

La mirada frega de nou el líquid moll.

T’embolcalles per eixugar les gotes

que corren i el desig que s’escapa.

Amb mitja boca rius, amb l’altra mitja calles.

T’allargo la roba que et manca.

Em mires.

Deixes l’embolcall sobre les roques de la vora.

T’estires a sobre.

Em demanes, vens?

I surant m’apropo cercant un vers,

un vers, que tantes vegades m’has recitat.

Mira la mar com un miratge

 

Mira la mar com un miratge

que mai s’acaba.

Cerca en les ones record

d’aquell passat que marxà.

Mullen els peus restes

de sorra i petxines.

Més aquell somriure

ja no tornarà.

Bufa el vent

sons de mil llengües distintes,

més la veu que esperà no la sentirà.

Pica el sol de ben amunt

i pinta guspires daurades

per sobre l’aigua viva.

Res arriba.

Res canta.

Queda només la soledat

més desesperada.

Res que torni

per a ser viscut

amb aquell somriure matiner.

Em vens mudada

 

Em vens mudada,

amb el vestit negre

de les grans ocasions.

Em deixes veure

a les teves mans el ram

que per encàrrec t’han portat.

Duia la targeta el meu nom.

Portes el somriure

dels grans moments,

i s’engega el cor,

però també tement.

Tot es tan senzill quan arribes,

deixes el ram,

em dons dos petons,

t’asseus i com si res fos important,

llegeixes que hi ha de menjar.

Jo astorat, no se que pensar.

Em mires i encara amb el somriure,

em dius, als llavis en haver sopat.

Després una copa de cava i a somiar.

A fer reals els somnis del dia de demà.

Busques la nit

 

Busques la nit

per deixar-me mots i silencis.

Cerques de nit, la mà

que no trobes en el dia.

Mires al voltant i et trobes sola,

esperant que jo arribi.

Em mires i calles.

Els teus silencis són llibres oberts

del que vols dir,

els ulls t’han traït

la mudesa de la nit.

La mà acarona

l’aire on jo abans havia estat.

Si tu vols tardaré en arribar.

Si tu vols,

ja mai més marxaré

del teu costat.

Tant sols, si tu vols.