que no has volgut veure sola.
Jo des del món vell, antic
i ara sol sense la teva presència,
espero el teu retorn.
El lloc, el mateix bar de la cantonada
anant al mercat,
la taula, encara que faci fred,
la del cantó que mira al passeig
per on t'aproparàs.
La consumició, el tallat descafeïnat,
ara amb llet calenta.
El tema escrit com no en un bloc
que es desfulla
en passar els dies davant teu,
dos full per jorn,
el que crema els versos
i el que vola versos a les teves mans.
Després d'un viatge tant llarg
possiblement vulguis descansar.
T'ho dic amb temps
perquè vindre igualment
i si no apareixes.
Te'ls llegiré davant la bústia
on deixaré tots dos versos,
el primer entrarà cremant
i l'altre el deixaré escalfar
dins la capsa de ferro
que et guarda el correu.
M'escoltaràs recitar
i sortiràs a veure'm,
o seguiràs callada
amb la tossuderia
que et lliga la boca
a l'hora de parlar-me?
