Guardes la veu com abans
vas guardar-te els meus petons.
Has tornat però si més no,
segueixo trobant a faltar el teu alè
al meu costat.
O, el ressò de la teva veu
dient-me que encara
m'estimes com abans.
Segueixo esperant
en qualsevol moment
trobar-te de nou mirant-me
i dient aquí estic,
si més no per uns instants,
l'eternitat ja vindrà més tard,
ara gaudim d'allò
que el temps ens regala,
mira'm i diguem el que vull sentir
i vivim el moment incert
fins que s'acabi.
Vius amagada,
entre els records de les poques trobades
i l'esperança d'un truc a la porta.
Tens tant vius els somnis que volies gaudir,
que deixes passar aturada a la via
el tren de l'oportunitat.
Vola la imaginació Penelope,
passejant per les andanes
que la vida t'ha anat portant.
Recordes promeses que mai vas escoltar
i de tant en tant mires per si el pots recordar.
La faç ombrívola d'aquell ahir caminant
per un passeig de plataners
que el temps ha despullat.
Desitjava que pogués tornar aquell moment
que no sabia si era de veritat.
Amb un vestit de mudar,
passejava pel camí apartat
del poble que la duia a l'estació,
on ara ja ni el tren es volia aturar.
Tornes a mi després de visitar el racó
on deixes poms de flors
esperant rebre petons d'antuvi.
Són els meus braços
qui acullen el teu cos
fred d'esperances
i ple de records
que fan humitejar la teva faç.
Descansa el cap ple de pensaments
que sempre recordaràs
esperant si algun dia
venen a tu com a nous,
esperant que la vida
que fins ara has dut,
hagi estat una mena
de mal son que mai vas desitjar.
Descansa en mi,
el cap preocupat i respira lentament,
mentre jo com sempre espero
que la vena dels ulls vagi lliscant
per no tornar a tapar
la meva imatge en el teu cor.
T'angoixa viure amb el temps
enganxat als talons
com una ombra d'un Peter Pan
que tampoc vol créixer
en aquest món que li ha tocat.
Em truques per parlar,
i vols deixar enrere
tots els quotidians dimonis
que t'envolten i no paren d'enredar.
Comença la conversa amb l'amic,
i et relaxa el so
d'una veu que reconforta,
i mentre parles,
la ment navega per núvols
de somnis i de desitjos.
Desitjos de tranquil·litat,
que aviat es van fonen
amb altres desitjos de sentir-te dona,
lluny de problemes i de maldecaps.
Ara els mots ja comencen
a tenir tintura de carícies
i olor del teu cos obrint-se a mi.
S'enceta el procés
d'una conversa més íntima
que demana altre tipus de comprensió,
ara els problemes
que sortiren al principi,
són el ressò d'un soroll de carrer,
present però allunyat.
Vols parlar de petons
i dits que estudien la geografia
que ens uneix en la intimitat,
i abans d'acabar,
em demanes per a quan...
T'acabo de veure passejant
el dol amb una veu amiga.
Per un moment m'ha semblat veure lliscar
la teva mirada vers els meus ulls fixos en tu.
M'han vingut al cap els moments
d'aquella excursió de joves,
quan els anys de naixement eren importants.
Una nit, on ens trobàrem nus en l'hora fosca
d'una nit d'esbarjo i jocs.
Quan les paraules foren els dards
que punxaren egos i desitjos per parts iguals.
Paraules que deixaren el seu primer paper,
per ser la cola que uní els nostres llavis primer
i tot just després els nostres cossos.
Havies triat un altre,
però ara el racó amagat del meu desig,
havia encès la curiositat
de conèixer-me millor en una certa intimitat.
Ens agradà els resultat
i decidírem continuar el vespre següent.
Aquella tarda, fou memorable,
i ens prometérem recordar-la sempre,
i repetir d'amagat les posteriors trobades.
Tenies dos amors diferents,
el que t'havies buscat pensant
en un futur apamat pensant
en el demà perfecte,
i un que et vas trobar en remull,
que com un nenúfar aïllat s'anava convertint
en una ancora que t'unia als somnis
que ja havies deixat volar.
A ell el tenies per la realitat quotidiana,
a mi per somiar i viure les vides
que no podries trobar... amb ell.
Però els somnis, volen
i a mi em vas deixar escapar.
fitaves d'amagat cercar els ulls abans del cor,
fins que em vas tornar a trobar.
Més gran i voldria pensar que més savi,
però em deixa tornar a enredar amb els teus ulls,
i els teus llavis,
perquè mai s'havia desfet el cadenat
que m'unia al teu cor.
Ara passeges amb dos dolors,
els dolor del que has perdut
i el dolor del que encara no has retrobat.
