Marca la pell
el pas dels anys
i mentre al seu voltant
tot s’acoloreix,
la pell li va pintant
del pas del temps
el gris de la vellesa
permanent.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Marca la pell
el pas dels anys
i mentre al seu voltant
tot s’acoloreix,
la pell li va pintant
del pas del temps
el gris de la vellesa
permanent.
Ja només queda el perfil
del que fou i del que va fer.
Colors plans delimitant
absències que l’artista
plasma com espectres
del pensament.
Lent com un cargol
arrossega el tractor
la feina de la jornada.
Surt amb la calor
a treballar esperant
la promesa remullada.
Com un cavaller
a l’atac de somnis
que es dibuixen.
Com el cavaller
que veu el món ben gran,
cavalca ràpid
amb les armes a l’abast
Dues roses d’antuvi
acompanyen la dona del demà.
El temps que retroba el temps.
El color que es desgasta,
mentre l’altre es pintà.
Ensenya l’hort, el fruit de la terra.
Mostra el pagès les gotes de suor
regant els tomàquets.
I xafarderes les pastanagues
treuen el cap per veure on aniran a parar.