dijous, 14 de maig del 2026

Voldria passar

 

Voldria passar

més temps al teu costat.

Recolzar el meu cap

vora el teu somriure.

Escoltar el batec

i sentir els sospirs

al llarg de la meva estada

amb tu.

Recordar

que la  fresca olor

retorna a mi cada vegada

que m’apropo.

Esperar, silent,

el moment del bes,

i el so d’un gairebé inaudible

t’estimo.

Llavors,

la pluja regalimarà galtes avall,

fins arribar a la blanca brusa.

dimecres, 13 de maig del 2026

S’escapen els llavis

 

S’escapen els llavis

quan et vull besar.

Jugues amb mi

i somrius quan guanyes,

mentre em deixes

el lleuger regust de la boca

per esperar-te fins el final.

Sempre hi ha un somriure

quan et miro

i uns llavis

que em demanen petons

sense jugar.

La teva ànima

de jovenalla eterna

no pot deixar escapar

ni un bes a l’aire,

i si s’escapa el reculls

i me’l tornes a donar.

Ai! Quan petons,

haurà recollit l’aire

que anaven dirigits

als meus llavis?

dimarts, 12 de maig del 2026

Vull veure aquests ulls

 

Vull veure aquests ulls

que ara m’amagues

i deixar lliscar els meus llavis

en el seu camp.

Besar-te lentament.

Regalimant petons

per les galtes

fins arribar a la boca.

De llavis càlids i dolços,

de somriure picant

i provocador.

Vull besar-te

i tancar els ulls

per notar l’escalfor

del teu cos

tant a prop

que sembli un dia d’estiu,

vora la mar

que sempre ens envolta.

dilluns, 11 de maig del 2026

La mar i tu

 

La mar i tu,

la gelosia feta estima.

Et cridava des de petita.

La sorra et besava els peus

abans de tocar l’aigua.

La mar pessigollejava

el teu cos abans

d’acariciar-te’l.

Ella m’ensenyà

a estimar-te estirada al llit.

Jo des de la vora,

sol ,

et veia jugar

amb la teva amant líquida

que et deia

que havies de fer amb mi.

La mar,

aquella mestra

que m’ensenya

a estimar-te

en la joventut fugitiva,

en la maduresa perenne.

En la vellesa fugaç.

La mar, tu i jo.

Sempre amants,

sempre distants.

diumenge, 10 de maig del 2026

De nou davant la mar

 

De nou davant la mar,

dona com tu,

estimada,

sempre com tu.

Com una Madonna,

entre la neta sorra.

Lliure de gent estranya.

Tots sols tu, la mar,

la sorra, el cel i jo.

El més insignificant.

El cabell moll

regalima gotes salobres

sobre el jersei mariner

que avui duus.

Com sempre,

el somriure que m’envies.

Els llavis que m’ofereixes.

Els ulls que em diuen,

t’estimo.

No dubtis