Com un cavaller
a l’atac de somnis
que es dibuixen.
Com el cavaller
que veu el món ben gran,
cavalca ràpid
amb les armes a l’abast
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Com un cavaller
a l’atac de somnis
que es dibuixen.
Com el cavaller
que veu el món ben gran,
cavalca ràpid
amb les armes a l’abast
Dues roses d’antuvi
acompanyen la dona del demà.
El temps que retroba el temps.
El color que es desgasta,
mentre l’altre es pintà.
Ensenya l’hort, el fruit de la terra.
Mostra el pagès les gotes de suor
regant els tomàquets.
I xafarderes les pastanagues
treuen el cap per veure on aniran a parar.
De les veritats se’n fan punys.
La cultura dels fets passats,
ensenya dels errors
i dels encerts.
Cada llamp
avisa d’un tro posterior,
i no hi ha res millor
per qui vol escoltar.
Un pom blanc
en blanca paret
de roses blanques
es descoloreix
sota un sol
que forada parets.
Llanguiment
de fulles verdes
que decoloren
el seu esperit
de clorofil·la
i es van esmorteint
ja seques.