Com si fossis
la meva verge perduda.
El cos descobert
en una nit d’embriac.
Ja fa tant de temps.
Et retrobo
en una nit per celebrar.
Una nit de redescobriment
retrobat al llarg dels anys.
Cal avui, fer-ne ús
d’estimulació etílica?
Cal avui, imaginar-nos
que ens estimem?
O deixarem senzillament
que els cossos parlin.
Com altres nits parlaren,
amb finestrons oberts
a pesar de les temprances
del moment.
Deixem que parlin ells,
aprofitem l’alineació
dels astres per gaudir.
Sense mots sobrants.
Sense esperances
més allà dels instants
que ens dediquem.
Sense retrets
en marxar abans de l’alba.
Potser ens estimarem
en els moment de la partida,
l’únic moment
que tenim per estimar-nos.
