M'arriba un nou avís,
la jove que l'estiu m'acompanyà
per fer-me sentir una edat
que ja no tenia,
per fer-me reviure
un desig que ja mai perdre.
El mots encenen el record
de tants matins,
de tantes tardes,
de tantes nits!
Fins i tot em ve el record
de la seva olor,
del perfum de la seva joventut,
de la pell
que vaig aprendre a estimar
a cada instant,
d'aquells llavis
que no es cansaven de besar.
Et recordo tant,
em surt aquest pensament
en llegir el teu missatge,
original del que m'ha sortit a mi.
Em pregunto,
com pot ella tant jove
recordar-me encara passat Tots Sants,
ella que té una vida al davant,
i pensar en aquell vell
que gairebé li va exhaurir
les ànsies d'estimar.
Sempre em pregunto
que va veure ella en mi?,
per hipotecar una part de la seva vida
per restar al meu costat,
i ara seguir pagant la hipoteca del seu cor,
tot recordant l'estiu passat?
