Com m’agradaria recordar
el tacte del teu cos
de nou mentre dansem
al so de les cançons
que ens arriben
vora la mitja nit
de l’aparell de música
del grup de joves asseguts
vora les roques
a tocar de la mar.
Com m’agradaria notar
de nou descansar el teu cap
en el meu pit mentre les cames,
dansen pesadament
per sobre la sorra nocturna
dels nostres passos.
Com m’agradaria
viure de nou els moments
d’aquell passat festiu,
joiós entre tu i jo.
Com m’agradaria...
Com si fossis
la meva verge perduda.
El cos descobert
en una nit d’embriac.
Ja fa tant de temps.
Et retrobo
en una nit per celebrar.
Una nit de redescobriment
retrobat al llarg dels anys.
Cal avui, fer-ne ús
d’estimulació etílica?
Cal avui, imaginar-nos
que ens estimem?
O deixarem senzillament
que els cossos parlin.
Com altres nits parlaren,
amb finestrons oberts
a pesar de les temprances
del moment.
Deixem que parlin ells,
aprofitem l’alineació
dels astres per gaudir.
Sense mots sobrants.
Sense esperances
més allà dels instants
que ens dediquem.
Sense retrets
en marxar abans de l’alba.
Potser ens estimarem
en els moment de la partida,
l’únic moment
que tenim per estimar-nos.
Sembla que no hi siguis.
Estic llegint a la vora.
Tots dos en silenci.
Trenca el moment,
el flaire de la teva olor.
Giro el cap
i veig l’entremaliat somriure
que t’abandera
davant els meus ulls.
Em tempten els teus llavis.
Atreveix-te en diuen,
esfilagarsats com un bigoti
dels mosqueters de cine.
Atreveix-te em repeteixen.
Et miro als ulls.
I ells em diuen,
fes-los hi cas.
Abandonat a la temptació
que desitges.
I derrotat sucumbeixo
als llavis temptadors.
Tanco el llibre.
S’escapen els llavis
quan et vull besar.
Jugues amb mi
i somrius quan guanyes,
mentre em deixes
el lleuger regust de la boca
per esperar-te fins el final.
Sempre hi ha un somriure
quan et miro
i uns llavis
que em demanen petons
sense jugar.
La teva ànima
de jovenalla eterna
no pot deixar escapar
ni un bes a l’aire,
i si s’escapa el reculls
i me’l tornes a donar.
Ai! Quan petons,
haurà recollit l’aire
que anaven dirigits
als meus llavis?
Vull veure aquests ulls
que ara m’amagues
i deixar lliscar els meus llavis
en el seu camp.
Besar-te lentament.
Regalimant petons
per les galtes
fins arribar a la boca.
De llavis càlids i dolços,
de somriure picant
i provocador.
Vull besar-te
i tancar els ulls
per notar l’escalfor
del teu cos
tant a prop
que sembli un dia d’estiu,
vora la mar
que sempre ens envolta.
