Ufanosos els pebrots -mural de Penelles-

 

Ufanosos els pebrots

que esperen

a la vora del llorer

i de la ceba

ser trossejats,

per acabar

sent personatges principals

d’un guisat

que tothom recordarà.

Senyores de la porta -mural de Penelles-

 

Senyores de la porta,

vigilants d’un parlament

on ningú para de dir la seva,

on surten possibles vides noves

a cada jorn

que acabaran sent delícies

en plats de tots els estatges socials.

Reparteixes la cara -murals de Penelles-

 

Reparteixes la cara

entre el temps i l’espai.

Et repeteixes

com somnis psicodèlics

que implementen

ànimes i esperits.

Tota tu,

repartida, junta,

unida pels ulls

que em cerquen

en un pla

que desconec.

Plantats entre el mur i el terra murals de Penelles-

 

Plantats entre el mur i el terra

verdures que cap mercat vendrà.

Miren la gent passant sabent

que ningú omplirà amb ells el plat.

Si fossin de veritat,

quina bona escalivada

podríem deixar enmig

de l’entaulat.

Corre el gall per fugir del brou

 

Corre el gall per fugir del brou,

com un personatge de conte d’infant,

fuig ben ensabatat senyor

d’un galliner mudat.

Corre, potser rere

un conill amb rellotge a la mà

o cercant un liró

amb tassa de té calent.

És tot en un instant.

Es desdibuixa fent-se petit

 

Es desdibuixa fent-se petit,

amb els seu cos d’ombres,

juga a la contrallum d’un cap

tan llunyà com la lluna.

Amb boires de pensaments

que s’escampen,

amb clapes que semblen parcs buits,

anant-se amagant sense marxar.

Anar tornant sense deixar

d’estar al mateix lloc.

Regalimar pasejos

per cercles que es tanquen

sense haver estat mai oberts,

la comdemna d’una eternitat

que mai s’acaba,

sense saber per quin pecat

ha merescut ser eternament

menguant i creixent