Agafats de la mà,
amb el cap
cot en l’espatlla.
T’acabava
de llegir un versos
i m’havies deixat
un bes a la galta.
En arribar,
s’estirarien fins als llavis,
mentre la lluna curiosa
entraria pels finestrals oberts.
La mar en rerefons
marcaria el ritme
de la nit mentre tu i jo
faríem la resta de la música.
Després el sol enfadat,
espantaria la lluna
per espiar-nos en el despertar
i convidar-nos
amb el flaire calent
d’unes pastes
i el cafè recent
fet a baixar
a la terrassa del cafè.
Mira’m als ulls
i digues les paraules
que el cor vol sentir.
Voleia sentiments
en la fresca nit
d’un estiu incipient.
Vora la mar,
passejant on les ones
fan els darrers passos,
per més tard enretirar-se.
Esperar la lluna
rere les muntanyes
d’un Pirineu immens.
Em deixaràs gaudir
del so de la teva veu,
amb els mots desitjats?
El llindar del riu
voleia per un camí de sirga,
per un lloc on les petjades
que pots trobar
son les restes
de passejades nostres
que el vent no ha esborrat.
El riu pensa
que anem a mar
i va baixant
per una llera
que hem fet navegant
per les seves aigües
moltes vedades.
Arbres de branques grans
i frondoses
ens vigilaven al nostre pas,
en les darreres hores
quan el sol juga
a amagar-se rere
les altes muralles
de les muntanyes
que formen la vall.
Vens a mi,
de nou i jo t’espero,
deixant lliscar
les aigües tèrboles
del riu que mirant avall
sembla encisador.
T’espero,
amb l’esperança eterna
del ressò del darrer adéu,
del darrer comiat,
del darrer petó,
dels dits separant-se en marxar.
El punt d’inici
d’una nova roda del destí.
Passejant per la vora de la mar,
sobre l’horitzó s’afona
un sol rogenc enorme
amb celles de cotó
sobre una mar platejada
que comença a enfosquir-se.
Passejo sol,
per la platja
que ens va sentir riure
el darrer jorn que ens veié.
La sorra em pregunta
pels altres peus
que anàvem vora els meus
i les darreres ones
a xopar els grans d’arena
em porten closques buides
per fer un collar
a la noia de l’altre dia.
Miro al cel per poder respondre
aquestes preguntes
que ni jo mateix
tinc la resposta.
La mar, de totes totes,
ve a jugar amb els dits molls
dels peus que s’afonen,
mentre el cor plora per dins
i la cara per fora.
