Res m’arriba del que dius,
les mirades desvien el camí
dels mots i els versos queden muts.
Tanca del bes la sortida
un ventall de color cel,
d’un blau aiguamarina.
dimarts, 23 d’abril del 2024
dilluns, 22 d’abril del 2024
Surt l’ull de pedra
Surt l’ull de pedra
que s’amagava dins l’aigua
per a veure’t mentre passeges
a la vora de la riba.
Molla l’ànima i espessa
per trobar-te riuen els sons
de l’aigua humits i tant a la vora.
Volen els arbres jugar dins la riera
plena per recordar aquests jocs
a l’hora de la sequera.
Mentre, els núvols aguaiten
per damunt les serres
i veure l’espai moll
on també voldrien jugar.
Jo a la riba, miro i espero,
recordant aquells moments on érem
l’un per l’altre i el nostre món
s’acabava en la riba més propera
dels nostres somnis,
mentre apreníem a estimar
en els despertar dels nostres sentits.
La meva cerca és més senzilla
La meva cerca és més senzilla,
busco una petita illa
bressol dels pensaments
que veuran la llum lentament
que pugui arribar caminat
amb l’aigua als genolls
i a la part més fonda
que surti fora la boca
per rebre’m amb un petó
amb la flor dels teus llavis.
Si trobés aquesta illa,
petita illa
amb un petit lloc
on amagar-nos,
amb un petit bes
que volés créixer,
mentre els pensaments
es fan somnis
i els somnis floreixen.
Potser no em caldria
caminar de puntetes,
si tot jo surés pel damunt
d’aquesta aigua,
petita aigua,
d’una petita illa,
amb petits pensaments
que volen volar petits vols
que els facin lliures.
diumenge, 21 d’abril del 2024
Subscriure's a:
Missatges (Atom)