Sortint d’un somni multicolor
el gat amb el seu pelatge
em mira pel damunt de tot,
com si sabés de mi i no li agradés.
Penso si no hauria
d’entar jo en el seu somni
i deixar-lo vigilar les entrades
dels colors i de les nits,
sempre atent sempre despert.
Avança de cacera,
enfront la llibertat.
Maquina perfecta
no s’atura
enfront la llibertat.
Cada passa
es sent més fort
no li cal ni respirar
però...
enfront te la llibertat.
Allargassen branques i flors
arran d’un terra improductiu,
amb l’eterna promesa
d’una collita extensa.
Com uns nous
personatges de conte,
amics i animals.
Em reben en un tros de carrer.
Fan l’aspecte
d’una banda de facinerosos,
però ben al contrari,
no poden ser millors amics.
I estan boixos, molt boixos.
I per acabar d’adobar-ho
et contaminen de la seva bogeria.
Una bogeria molt especial.
Estan boixos per la música,
i el seu so et fa fer com no,
bogeries.
Espectadores d’uns foc d’artifici
que mai volaran.
Colors
que la nit mai amagarà.
Ombres de pell fosca
en un fons blanc.
Joguines d’un temps
que no s’entén
d’unes llengües
que no es parlen.
Són imatges de colors
amb ombres clares
i noms foscos.
Aguanta el niu una finestra
de cortines i secrets.
Porta la cigonya branca
reforçar la seva llar.
I és l’infant
qui l’ajuda aguantant el niu
entre les mans.
Una vegada
el niu sigui ferm per aguantar
posteriors ventades,
mirarà el nin
des de darrera la finestra encortinada
el ball d’anades i tornades
de la seva amiga alada.
Retalls de cine.
Finestres que conten somnis.
Somriures que omplen vides.
La llar amagada del que volem ser.
Ombres que es trenquen
en obrir-se la llum al llenç blanc.
Veus que sonen metàl·liques
i conten històries no sempre agradables.
Però que guarda en una capsa,
tots aquells petons perduts,
tallats per l’estreta visió
d’una censura fèrria.
Guarda en la mateixa capsa
petons i somnis..
