Passa pel carrer
el ramat cap al corral,
i mentre xarren
de les seves coses,
explicant-se
que ha passat a l’era.
Res un dia
com qualsevol altre.
Ah! I alguna ja començava
a queixar-se de la calor,
a veure quan ens treuen la llana
s’exclamà la de sempre.
Torna a casa després de llaurar,
semblen festius per voler descansar,
del tros a l’era i de l’era a la llar.
Feina de cada dia
que el calendari repeteix.
Marca la pell
el pas dels anys
i mentre al seu voltant
tot s’acoloreix,
la pell li va pintant
del pas del temps
el gris de la vellesa
permanent.
Ja només queda el perfil
del que fou i del que va fer.
Colors plans delimitant
absències que l’artista
plasma com espectres
del pensament.
Lent com un cargol
arrossega el tractor
la feina de la jornada.
Surt amb la calor
a treballar esperant
la promesa remullada.
