Remenant entre les branques de l'olivera,
et trobo al costat.
Mirant-nos entre les fulles,
cerco la lluïssor dels teus ulls.
Trobo ben a prop demanant un bes
els llavis oberts sota la branca
més carregada de fruits.
Deix el cabàs al terra i t'apropo a mi,
entre rascades rialleres
de les flonges branques més primes.
Et tinc, t'abraço,
i es barreja l'olor del teu cos
amb el de les olives que ens envolten
i el d'alguna que els nostres peus han aixafat.
S'allarga el bes sota aquesta catedral
de branques, tiges, fulles i fruits
com si de la nostra íntima cerimònia es tractés.
En acabar, no hi ha arròs, ni càntics de visques,
cauen les fulles tremoloses
sota la meva sacsada de la mà
a la branca que ens cobreix,
i en lloc de peladilles,
dures olives de tots colors,
verdes, morades, negres
i algunes entre virolades i verdes
o virolades i negres
Somrius i em fas sortir
d'aquesta mena d'església
on hem celebrat unes noces
molt més nostres
que les que vam fer en el seu moment.
