Sembla que no hi siguis.
Estic llegint a la vora.
Tots dos en silenci.
Trenca el moment,
el flaire de la teva olor.
Giro el cap
i veig l’entremaliat somriure
que t’abandera
davant els meus ulls.
Em tempten els teus llavis.
Atreveix-te en diuen,
esfilagarsats com un bigoti
dels mosqueters de cine.
Atreveix-te em repeteixen.
Et miro als ulls.
I ells em diuen,
fes-los hi cas.
Abandonat a la temptació
que desitges.
I derrotat sucumbeixo
als llavis temptadors.
Tanco el llibre.
S’escapen els llavis
quan et vull besar.
Jugues amb mi
i somrius quan guanyes,
mentre em deixes
el lleuger regust de la boca
per esperar-te fins el final.
Sempre hi ha un somriure
quan et miro
i uns llavis
que em demanen petons
sense jugar.
La teva ànima
de jovenalla eterna
no pot deixar escapar
ni un bes a l’aire,
i si s’escapa el reculls
i me’l tornes a donar.
Ai! Quan petons,
haurà recollit l’aire
que anaven dirigits
als meus llavis?
Vull veure aquests ulls
que ara m’amagues
i deixar lliscar els meus llavis
en el seu camp.
Besar-te lentament.
Regalimant petons
per les galtes
fins arribar a la boca.
De llavis càlids i dolços,
de somriure picant
i provocador.
Vull besar-te
i tancar els ulls
per notar l’escalfor
del teu cos
tant a prop
que sembli un dia d’estiu,
vora la mar
que sempre ens envolta.
La mar i tu,
la gelosia feta estima.
Et cridava des de petita.
La sorra et besava els peus
abans de tocar l’aigua.
La mar pessigollejava
el teu cos abans
d’acariciar-te’l.
Ella m’ensenyà
a estimar-te estirada al llit.
Jo des de la vora,
sol ,
et veia jugar
amb la teva amant líquida
que et deia
que havies de fer amb mi.
La mar,
aquella mestra
que m’ensenya
a estimar-te
en la joventut fugitiva,
en la maduresa perenne.
En la vellesa fugaç.
La mar, tu i jo.
Sempre amants,
sempre distants.
De nou davant la mar,
dona com tu,
estimada,
sempre com tu.
Com una Madonna,
entre la neta sorra.
Lliure de gent estranya.
Tots sols tu, la mar,
la sorra, el cel i jo.
El més insignificant.
El cabell moll
regalima gotes salobres
sobre el jersei mariner
que avui duus.
Com sempre,
el somriure que m’envies.
Els llavis que m’ofereixes.
Els ulls que em diuen,
t’estimo.
No dubtis
