Parlem mentre plegues la roba,
disculpant-te pel moment.
M’ofereixo a ajudar-te.
Incomoda de nou demanes disculpes.
L’espai és reduït,
i entre els moviments
de la tasca que fas,
tinc constància de tant en tant
del tacte de la teva mà.
Un instant perdut, s’allargassa.
Un moment esperat, s’aprofita.
Els meus dits et subjecten la mà
que passava volant.
Et miro als ulls i sense parlar,
van baixant els llavis
per besar els teus.
Silenci.
Tot és silenci.
Sense separar-nos,
et miro als ulls
i te’ls veig tancats.
Un somni .
Un instant.
Un bes.
Un principi.
Encara estem aprenent a estimar,
després de tants anys.
