Retalls de cine.
Finestres que conten somnis.
Somriures que omplen vides.
La llar amagada del que volem ser.
Ombres que es trenquen
en obrir-se la llum al llenç blanc.
Veus que sonen metàl·liques
i conten històries no sempre agradables.
Però que guarda en una capsa,
tots aquells petons perduts,
tallats per l’estreta visió
d’una censura fèrria.
Guarda en la mateixa capsa
petons i somnis..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada