dijous, 31 d’agost del 2023

Ens acomiadem

 

Ens acomiadem,

Shalom, és per fins demà

agafats de mans.

 

dimecres, 30 d’agost del 2023

De negre canten

 

De negre canten

de negre també toquen.

Les veus són blanques.

 

dimarts, 29 d’agost del 2023

Desconec

 


Lamento Della Ninfa

 

Non havea Febo ancora
Recato al mondo il dì
Ch'una donzella fuora
Del proprio albergo uscì

 

Sul pallidetto volto
Scorgeasi il suo dolor
Spesso gli venia sciolto
Un gran sospir dal cor

 

Si calpestando fiori
Errava hor qua, hor là
I suoi perduti amori
Così piangendo va

 

Amor, dicea il ciel
Mirando il piè fermò
Dov'è la fe
Ch'el traditor giurò?
Miserella

 

Fa che ritorni il mio
Amor com'ei pur fu
O tu m'ancidi, ch'io
Non mi tormenti più

 

Miserella ah più, no
Tanto gel soffrir non può

 

Non vo' più ch'ei sospiri
Se non lontan da me
No no, che I suoi martiri
Più non dirammi, affè!

 

(ah miserella, ah più no, no)

 

Perché di lui mi struggo
Tutt'orgoglioso sta
Che sì, che sì, s'il fuggo
Ancor mi pregherà?

 

Miserella, ah, più non
Tanto gel soffrir non può

 

Se ciglio ha più sereno
Colei che'l mio non è
Già non rinchiude in seno
Amor sì bella fè

 

Miserella, ah, più non
Tanto gel soffrir non può

 

Ne mai si dolci baci mai mai mai mai
Da quella bocca havrai
Ne più soavi, ah taci
Taci, che troppo il sai!

 

Si, tra sdegnosi pianti
Spargea le voci al ciel
Così ne' cori amanti
Mesce Amor fiamma e gel

 

Lament de la nimfa

 

Encara no tinc Phoebus

Portat al món el dia

Quina donzella fora

Va sortir del seu hotel

 

A la cara pàl·lida

El seu dolor es va sentir

Sovint es desfà

Un gran sospir des del cor

 

Trepitgeu les flors

Era hor qua, hor allà

Els seus amors perduts

Així que plorar

 

Amor, va dir el cel

Apuntant al peu es va aturar

On és la fe

Què va jurar el traïdor?

Miserable

 

Porta el meu de tornada

Estima com era

Oh tu em mates, que jo

Ja no em turmentis

 

Miserella ah més, no

Tant gel no pot patir

 

Ja no vull que sospiri

Si no lluny de mi

No no, que els seus màrtirs

No m'ho diguis més, afe!

 

(ah miserella, ah més no, no)

 

Perquè l'anhelo

Està tot orgullós

Això sí, això sí, si fug

Encara em suplicarà?

 

Miserella, ah, res més

Tant gel no pot patir

 

Si la pestanya té més serenitat

Ella que no és meva

Ja no tanca en el si

Amor sí bella fe

 

Miserella, ah, res més

Tant gel no pot patir

 

Ne mai si dolços petons mai mai mai mai mai

D'aquella boca tindreu

Ni més dolç, ah calla

Calla, en saps massa!

 

Sí, entre llàgrimes de menyspreu

Escampeu els rumors al cel

Així en els cors amorosos

Mesce Amor flama i gel

 

 

Desconec

el perquè del dolor

que pateix el meu cor,

dona que em traires

amb ton mirar furtiu,

de dolces paraules

i càlids petons.

 

Si vens a mi,

amb la callada presència

que m’altera en estimar-te

i deix que pensa

que és un rierol

d’anar i tornar,

de flonges

i turqueses aigües.

 

Que fins el gel

a la teva vora és desfà

i es torna amic

de la meva mà.

 

Anhelant d’estar amb tu,

rebutges el meu oferiment

i deixes clar que marxes lluny

on no et pugui trobar.

 

Si mon cor plorós

no s’ofega en el rebuig

que rep quina esperança

puc llençar a l’aire

per somiar viure

del teu amor absent.

 

Estimada,

retorna a mi sense oblidar

dur de la mà el cor

que et vas endur

i deixa’m restar al teu costat

com els enamorats

que vàrem ser

i fer de nou

renéixer el nostre amor.

 

Desglaça el futur,

desglaça el teu cor

i fes el niu en el meu pit furtiu.

Sona la flauta

 

Sona la flauta,

segueixen baix, piano

i entren les veus.