El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Veig del vidre transparent
la llum que es reflecteix.
No se si sembla el somni
que vull somiar, o ja ho he fet.
De la veu que res sento
trobo que res em diu.
Visc en tu la matinada,
a la teva vora, el paradís.
http://enfilantfinestres.blogspot.com/2023/08/la-veu.html
Publica un comentari a l'entrada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada