Sense el fons potser no veuries
la forma que tant t’agrada.
Sense el que hi ha darrera
potser el de davant no s’aguantaria.
Sense el que s’amaga al fons la pell
de la forma potser no seria tant suau.
Sense un cor que no veus,
potser no veuries els ulls que et miren.
Un sense, per a molts potser.
Potser sense els teus versos,
jo no escriuria.
Potser sense paraules
la vida em seria difícil.
Rere el que hi ha davant
amb la puresa que la vista mostra,
hi ha un fons que li dóna sentit.
Potser sense voler estic equivocat.
Potser!
Qui sap si...
Hi ha alguna raó en aquests mots.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/07/poesia-i-sensibilitat.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada