Segueix al bell Sol
quan s’amaga i marxa.
Li queda la mar,
amb el perfum estimat
que la Lluna ja cerca.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Segueix al bell Sol
quan s’amaga i marxa.
Li queda la mar,
amb el perfum estimat
que la Lluna ja cerca.
Quan al capvespre
s’amaga el Sol lluent,
la veu arribar.
Blanca brillant, Lluna.
És l’amor sempre callat.
I banya la mar
d’aigua molla sense fi
la Lluna plena.
A prop l’espera el Sol.
Un breu temps, un sol instant
La mira de lluny
en apagar-se el jorn.
Dia a dia
es remulla en la mar,
és l’estimada Lluna.
Mira el quadre
un sol llibre que obert,
ensenya versos
perquè pugui llegir-los
i recordar-los sempre.
Besa l’escala
un riu latent que baixa.
Un arbre mira
una lenta baixada
esperant a qui vingui.