Descanses l’espatlla

 

Descanses l’espatlla

amb la meva espatlla.

Parles del temps que volies

i que ja mai podrà ser.

Confies en el silenci de l’amic que calla,

sense saber que també sap estimar.

Mires al teu davant,

sense veure que es la meva esquena,

i que mires al costat equivocat.

Parles del dolor d’un cor ferit

i ho fas al meu cor que també està ferit,

per les mirades enrere,

per les paraules que parlen d’altres amors,

perquè entens que callant assenteixo,

i jo assenteixo per a poder plorar

amb tu al costat,

callat sabent que mai em miraràs

per dir-me que el teu cor és meu

ni avui ni demà.