Si jo pogués, mirar-te
com et mirava quan aparegueres
davant meu aquella tardor primera.
Si jo pogués, escoltar
la teva veu amb el mateix to
amb que el vaig sentir
per primera vegada.
Si jo pogués, veure’t
a la meva vora com tants dies
ho vas fer en aquells anys
en que semblaven ser eterns.
Si jo pogués, estimar-te
com t’estimà aquell temps passat
on les paraules que ens sortien
de les boques es cosien a l’aire
i ens feien per sempre feliços,
jo ara no pensaria en aquell temps
perquè encara estaries amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada