Estirada al llit amb nit
de lluna i boira.
Dorms amb la calidesa
del teu respirar.
Estires el braç
per allargar el cos
que arronsa les cames.
Miro la boca
que just no acabés de tancar.
Em recorda el darrer bes,
lleuger com gota de pluja fina.
Que gran em sembla ara el llit,
mentre miro assegut en la butaca
que posares als peus
per poder-te mirar.
No se si despertar-te
i encetar de nou el joc d’estimar-te
o esperar que siguis tu
qui demani continuar.
Et miro,
com sempre,
quan dorms,
i sospiro per pensar
que ara ets al meu costat.
Ai, Amor! Al meu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada