Avui, he avançat feina

 

Avui, he avançat feina.

He pres d’hora el tallat.

He llegit el diari del matí.

I he escrit els versos

que et deixaré

i he cremat els de l’amor sincer

que mai tornaràs a llegir

de la meva mà escrits.

Promeses que mai compliré,

com tu vas deixar de complir.

Et veig apropant-te parlant

amb una amiga,

vas més poc a poc.

M’animo i em llevo després

d’alçar la mà i d’acomiadar-me

del cambrer

amb els diners a la taula.

Em poso en camí

i després de molt de temps,

em poso pel teu davant.

M’imagino el teu mirar.

Cara de sorpresa

que no pots deixar anar.

Avui tampoc duc el bastó

i camino ja cansat.

A pocs metres

et sento cercar excuses

per alentir el teu pas.

T’acomiades en res,

de l’amiga.

I en sentir els dos adéus,

deix anar de la mà adolorida

els versos del cor ferit.

Cau el paper al terra.

Em dona temps a fugir.

Perquè se que no vindràs a mi.

Recolliràs l’escrit

i aturada mirant-me marxar,

el començaràs a llegir

Si jo sabés

que la mirada

fos la d’un llunyà ahir,

em quedaria a sentir-te recitar.

A recitar per a tu

amb una veu llunyana,

escoltar-te dir,

com sempre,

que un temps et vaig estimar,

un temps,

que encara no s’ha acabat.