M’agradaria dir-te que embolcallis,
amb aquesta pena infinita que tens,
els infinits records que guardes,
i en qualsevol moment encara
que sigui negra nit,
sense lluna ni estels, només boira i gebre,
ens escalfis els cors adolorits
parlant del que més estimes.
Obrim l’embolcall de pena
i plorem si els ulls ens deixen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada