No en teníem prou
amb la salada aigua de la mar
companya i encobridora,
buscàrem aleshores
la frescor més freda
de l'aigua dolça de les olles i pous
del riu descobert baixant
per cadències de roques
i valls amagades
ben a prop de la llar.
Allí en la nostra intimitat més amagada,
fores més agosarada
i et presentaves a la porta del bany
més curta de roba,
més exuberant,
fent del desig un llenguatge nou.
No va se en un matalàs tou
on reconegué de nou el teu cos
ardent i brillant,
fou la gran roca que es deixava besar
per l'aigua baixant de la muntanya
el tàlem d'aquella tarda,
fou tant el desig que es desfermà
en aquelles hores
que fins i tot el sol enrojoli't,
s'amagà rere les puntes
de les muntanyes,
encara espiant en la retirada.
Vingué llavor la lluna encuriosida
pel que li contaven les estrelles
i ens envià rajos de llum
per no perdre cap detall
del teu cos bru i arquejat.
Fórem tres aquella nit estimant-nos,
tu i la lluna, i jo acompanyant-vos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada