Comença tot amb un toc de flabiol

 

Comença tot amb un toc de flabiol.

Després unes mans enllacen els dits

d'altres mans que són a prop.

Inicien llavors els peus un punteig i reculen.

Dansen al toc de la tenora i al ritme del contrabaix.

Hi ha qui té la mirada en alt

mirant de fit en fit el núvols

que han vingut a la festa,

sense tapar això mai, el sol.

Hi ha que enceta l'aprenentatge

i mira als peus del costat,

mans enlaire.

De seguida es nota

qui com si estigués resant

compta els passos que s'estan donant.

Altres per qui la festa és més lleugera

parla amb la veïna amb qui s'està tocant.

Hi ha gent a la barra del bar,

que mig d'esquena no perd detall.

La rotllana creix i l'oval que voldria ser circular,

s'eixampla al davant la cobla

per l'ample de la plaça de la vella ermita,

entre bancals d'oliveres, pins i atzavares

que algun dia floriran.

S'atura el ball.

De nou enceta el pas el peu esquerra al davant.

Qui fita el núvols segueix mirant.

Qui mira aprenent els peus, no per detall.

Qui parla amb la veïna,acaba de fer un tall.

Tots a l'ordre del qui sembla resar,

canvien a dosos, poc abans d'acabar.

Aleshores, amb un sol crit,

alt i fort, de la gola de cada persona

 que estén els braços al davant

surt un VISCA!

Uns minuts més tard,

de nou ressona el flabiol...