Ploren de nou els teus ulls pensant
en records que ja mai tornaran a fer-se realitat.
Vols escoltar de mi les paraules de consol
que jo mateix necessito per esta a la teva vora.
M'agafes del braç per passejar per camins
que vols tornar a fer com si un nou ahir fos a passar.
Descansa el cap en l'espatlla
que tens al costat i cerques una olor que no trobaràs.
Vols les meves paraules com si fossin la repetició
d'altres que ja no tornaràs a escoltar.
i, tot i buscar tot això, no ets capaç
de veure el dolor que cadascuna de les teves recerques
fan en l'amic amb qui descanses els dolors del teu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada