Feia temps que no ens veiem,
i encara guardava el meu cap
el canvis que m'havies regalat.
M'agradaria pensar
que no tornaves enrere
i volies de nou el meu cor en safata.
Tornares amb el record
dels darrers moments
i de les promeses fetes
amb els silencis de les mirades
i del petó amb que segellares
el teu canvi envers a mi.
Sense els miraments
del que es podia esperar
de la nostra visita turística,
en el primer racó isolat
en que poguérem trobar-nos sols,
abraçares el meu cos
amb la desesperació del temps perdut
i potser també
confosa per un desig
que creies oblidat per sempre,
em feres saber que ara el teu cos
em pertanyia per aprendre a estimar-lo
en veu alta
i en un silenci tant diferent
al meu silenci d'antuvi.
M'oferies el cos con feia poc
m'oferies el cor,
també ara sense paraules,
amb el fets clars de la teva entrega
que sabíem no seria
en aquest moment
conclusa en la seva totalitat.
Ens ajuntàrem amb el grup
del qual fèiem una visió
de turistes de temporada,
i ens prometérem
per una estona més privada
iniciar seriosament el joc
que havíem començat
en l'habitació d'atretzo
on el llit era un mer simulacre
del que em prometeres per a més tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada